5-7-13.- LLENÇOL ESCRIT.
divendres, 5 de juliol del 2013
LLENÇOL ESCRIT... llapis
5-7-13.- LLENÇOL ESCRIT.
dijous, 4 de juliol del 2013
TELA D'ARANYA...boli ràpit
4-7-13.- TELA D'ARANYA
Quan
me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de
perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat,
l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la
irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.
I ens
donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la
tranquil·la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu pas… Existim…I
viure els nostres anhels, il·lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton.
dimecres, 3 de juliol del 2013
dimarts, 2 de juliol del 2013
NELSON MANDELA... llapis
2-7-13
INCONGRUÈNCIES.-NELSON
MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a
Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa
valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible
en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que
fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en
l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita
justa. Anton
dilluns, 1 de juliol del 2013
CATALUNYA... llapis aquarel·lable fons negre
1-7-13.- CATALUNYA...
Malmesa
per la lluita,
lluita
de cor i d’ànima,
dins
la duresa dels segles
impertèrrita
l’esperit t’aguanta.
Aguantes
les malifetes,
Els
estralls i surriagada...
Saps
que ets en el bon camí,
Tens
el goig prop de la falda.
diumenge, 30 de juny del 2013
OBERT EL FUTUR...llapis aquarel·lable, fons negre
30-6-13 .- OBERT EL FUTUR...!!!
Obert el FUTUR.
plana la il•lusió.
Acollim el desig
que impulsa la satisfacció
de retrobar-nos,
de conquerir per sempre
el BE robat...
Veiem ja el FUTUR,
el toquem amb la ma,
hi som..
Acomplint el deute
amb nostres ancestres,
amb nostra història.
Tenim a tocar el FUTUR
lliurant-nos de cadenes...
Assolim la LLIBERTAT!!!
dissabte, 29 de juny del 2013
L'ANXANETA... llapis aquarel·lable en fons negre
Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ANXANETA
Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................
La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........
Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
divendres, 28 de juny del 2013
ESTELS... llapis aquarel·lable sobre fons negre.
28-6-13
ESTELS...Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol
negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les
lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge.
Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies,
davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit
donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la
llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava
el jardí màgic... Era ple de roses blanques...
dijous, 27 de juny del 2013
LA ROSA... llapis blanc aquarel·la
27 – 6 - 13
LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del
innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de
llum desfent la tenebra.
Visible seria camí, far en l’adustesa del
sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de
la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu
viatge... Anton.
dimecres, 26 de juny del 2013
LA ROSELLA...aquarel·la
LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell
que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni
ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades
allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va
veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang
per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així
perllongarien la vida dels seus ancestres. Anton.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)