DINS LA CLEPSA... aquarel·LA

5.- 18 – 5 – 11

Dins la clepsa hi ronda el record...

Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits

i no es nega a bregar incessant, luxuriós

arrossegant tots els criteris sense recança.

Dins la clepsa hi ronda el record...

Desert immens de sorra groga ensonyada

volant al vent o quieta cremant pell

encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...

Dins la clepsa hi ronda el record...

Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,

ventijol suau o tramuntana freda, gelada,

que sotmet de cap a peus ales d’ocell.

QUAN LA TRISTESA.... aquarel·la

17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti,
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tibi el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el dolor neix i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

I...obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.

COMMEMORANT EL TEU DIA...

Commemorant  el teu DIA

en que iniciaves teu nou camí,

no em pregunto: Noia, on vas ?

Veig el nostre temps que de lluny

porta les paraules de nostre lema...

Constituirem i construirem Pau i Amor...

Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre dir...

Somni que contra esculls realitzàvem

i omplíem eixes estrelles, amb Treball,

Constància, Solidaritat,Voluntat

 Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.

Aferrats a la torxa vencíem les pors,

els dubtes, les contrarietats...

Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?

Com nuvolet que apareix i s’esborra,

que retorna en claror i fosca,

que obre horitzó  i senyala dia i nit,

que em portes companyia...

ETS AQUÍ,

on viu nostre lema etern, infinit.

DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON

M'HAS IL·LUMINAT AL CAPVESPRE...aquarel·la

M'has il·luminat al capvespre/ quan la claror escasseja/ o lluna de la nit /has fet gegants dels arbres/ que a les espones em miraven/ com guardes que vetllen la nit / Era fosc el sender on el gos/ transitava ensumant fulles i peuades i pedres/i fins un mig ganyol escarransit / enllotava en matoll que bellugava/ com si en son parlar que no entenc/ volgués constar son esperit/ He caminat oh lluna de la nit / i em colraves de llum meu esperit...Anton

PETIT HOMENATGE A CARMEL BIARNÉS....aquarel·la

PETIT HOMENATGE A CARMEL BIARNÉS.
Impulsor cultural de la Ribera d’Ebre,
des del seu pensament i sentiment en eixa corrent
hi buidà immens impuls. A ell, en el record, verso
aquest instant de joia de la celebració del
30 aniversari del Centre d’Estudis Ribera d’Ebre.
Ahir dia 22 -11-13 a Riba-roja d’Ebre tingué lloc
L’atorgament del XVI premi d’Assaig, premi Artur Bladé
I Desumvila
.......................
Quiet l’instant dins la barca
que, mil•lenària, resta corpresa
entre ramatges, canyes i tamarits.
Ve del lluny i ancorada, anul•lada
no fa profit a pesca pel que la crearen.
Des de l’espona roja el riu va quiet.
S’ha despertat del somni el Carmel.
Ha pensat reparar fustam de barca.
ell, que ve del temps ignot, somnia
en ressuscitar els queviures del pa i vi,
Blat i cep, llaura i esporga...
Vol seguir riu avall, camí de sirga, ruc de frares,
senders perduts on renovar còdols i criteris
i abocar entusiasmes nous, horitzons de llum.
Repararà la barca, somni de llargues nits
i rondarà amb la perxa prement l’aigua,
collint amb la ma el gust del líquid
que en els vorals encara es reguarda d’insults,
de riuades de pensaments destructors.
En el seu somni la veu ja com navega
contra la lluita del instant que del fosc retroba.
Quant de barcatge arreplega la barca...!!!
Setrill d’oli,catrana de vi, cistells,
pitxells de terrissa... ,caçuts, aixades,
dalla i fals,... Mil objectes mig perduts....!!
Ai, Carmel, no et falta ni el llibre per navegar.
DE REBAIXES 13.- 23-11-13.- ANTON.
................
Ahir per la nit, invitat per la regidoria de cultura de
la Torre de l'Espanyol vaig assistir als actes esmentats

A PAS DE SENYORIA... aquarel·la

A pas de senyoria pujarien

fins a l’últim reducte: el cim...!!!

Hauria costat acostumar-se

al continuat, indeclinable esforç...

Tots, com anxanetes fent l’aleta

xafarien el gel, i farien aigua de la neu,

i l’or del seu treball portaria sang

per construir el nou habitatge

dalt de la carena...

Tots agermanats es veurien lliures

de la promesa dels seus avantpassats

de fer de la muntanya immensa

un paradís de pau, amor,treball

dins seva identitat mil·lenària.

DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

NEDA TRANQUIL L'INSTANT... boli ràpit

Neda tranquil instant,

el costumari no s’esbotza

i la llum camina per les flors.

El cau de la rabosa és net

d’impertinències i d’improperis.

Callen els vents i sols queda tupit

l’alè de les paraules curtes, serenes.

en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids

i els porticons que els barraven mirada,

ara resten en repòs com cortinatge

que l’ull que vol esbrinar aparta.

Les fulles del arbriu del carrer van caient

esperant el viatge que emprendran

quan aleni el gegant de sostingut peatge.

No pagaran. Se les enduran en revoltins

com idees que canvien constantment

la seva estructura de servir al be.

El foc interior del casal somnia en ser brasa

i son respir cull pinzell per seguir

pintant instants tranquils.

DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

AUTISME...aquarel·la

AUTISME

A vora del riu,

riu l’infant.

Callen tots

seva rialla.

Per què riu ara ?

I el seu xill clava

en l’esperit de tots

seva ànima.

Sentiu-lo com riu,

com clama

un lloc on ets Tu...!!!

Qui li nega ?

Parla...

DE REBAIXES 13.- 18-11-13.- ANTON.

LA CALAIXERA... aquarel·la

Fa temps, si, temps llunyà,

al posar peus a terra despert

allunyava els judicis, prejudicis

i els tancava en un calaixet.

Aleshores, ja em sentia lliure d’ells

i tenint-los tancadets, no feien xivarri,

no em rascaven l’orella i en el lloc

es conservaven fresquets i segurs.

Avui, ja el veig lluny el vell calaix.

per que en bon lloc s’instal·là calaixera

on hi cap, espai a espai, tots els records

Així els guardo i quan vull o em fa falta

en cullo algun i el ressuscito

encara que sols sigui un instant

i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou

com un amic que vaig tenir i torna.

penes, alegries, cants i parlaments,

ensopegades i redreçaments,

crits i algun renec,mots finets també

acaronant galtes i bevent somriures...

Hi ha de tot... És com llibre

que es lliura quan vull obrint tapes.

DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.

DEMANEM...aquarel·la

Demanem

Implícita i explícitament,

Endògena i exògenament,

Sí, això de dins i fora,

De ser millors...que l’altre...

Demanem sempre,

Ho tenim en la massa dels ossos,

La salut, el diner, la bellesa,

La oportunitat, la intuïció

Per suplir les mancances,

Descobrir primer que l’altre...

Demanem sempre

Ser de lo milloret,

Primer que ningú i que ningú

Ens passi la ma per la cara,

Preveure el petó fals,

Saber que la moneda

Que ens canvien és l’adequada

Demanem, demanem...

I ens hem de conformar

En el que som...i tenim.

No estem contents

En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.