66 --COM EL CONILL, O RATERA O ESCOPETA.

Haikú del dia.

11.- Clos el llavi
la parla és muda

inundada de petons

Per dins la teranyina del bosc i matoll anem com conills en vers la ratera

que sabem que hi és, i la escopeta del caçador furtiu que es prepara

per fer blanc i obtenir la caça.

Sembla que la humanitat hauria de ser concient dels seus defectes que els tracta

com si fossin virtuts.

Encara que no ens matin, ni degollin llençant nostra sang roja, si que

tenim la ratera i escopeta apuntant.

Si no és ratera de Crisis - evitable al temps -,

és la escopeta de Guerra - evitable si som conscients -.

Vivim immersos en la por, i apropant-nos al pànic.

Haurà de venir un altre profeta a avisar-nos, concienciar-nos,

i a nosaltres, tots els dèbils ,a protegir-nos ?

Per que TOT FALLA,

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

65 -- LES IL·LUSIONS...

Haikú del dia

10.- Suau, suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Pervindre de justícia

La il·lusió, la fantasia d'una nit ja ha desaparegut. La llum del dia és presenta

amb sa crua realitat. Tots els estris parats,

falta el moure, el neguit, els sentiments, la mùsica,

el soroll, el crit, la companyia, el got a la ma i la carìcia a la galta...

Ha desaparegut el viure el moment, el remoure emocions ,

el sentir el contacte i l'alè, la paraula amable,

el trepitg de talons de sabates de noia adolescent, el frec de la roba,...

Ara tot ja dorm, fins que torni a despertar a les passions

a les excuses del contacte... A la VIDA.

--------------

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

64 -- LA BELLESA DE LA NATURA

Haikú del dia

9.- Obre les parpelles
finestres de casa teva.
Portals a l’infinit.

La bellesa de la natura és tal que la imaginació pot fruir de totes les avantatges

per establir-se. En aquesta vista, qui no imagina els pits d'unes deeses

ajagudes i complagudes amb el vel del bromall .

La figuració en la ment pot recrear-se.

------------------------

A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

63 --L'ENTESSA DEL BON FI.

Haikú del dia.

8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.

En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.

Tenen la pau confiada, no dubten.

Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits

fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,

l'entessa del bon fi.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

62 -CINC DITS DEL DÉUS

Haikú del dia

7.- Quan no ploris
podré dir-te
de que son les llàgrimes

El misteri que hi havia al lloc es que els déus gaudien de la seva felicitat.

Res els importunava ni el feia falta.

Fins el silenci s'hi apropava i callava el so i el rumosòs batre d'onatge contra el pedruscall s'establia quiet, silent com dit suau acaronant la seda.

L'aigua feta mirall s'aquietava i el reflexe de bromall i lluna eren marenga

sobresortint com onatge vingut del més enllà.

El mirall cobrava la vida que els déus esmerçaven al lloc.

Era el dintell per on la vida que arribava

clamava la immensitat de son poder.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.

HO DEIA LA TORTUGA...

Haiku del dia

6.- Tot s’esmuny
diu el vent
per la tarda.

A la graveta o al pedruscallet els deia la tortuga : Soc vella, però mai m'havia trobat tant envoltada de pedretes. No sabeu que dificulteu el meu andar. Quan paso pel damunt vostre, jo no voldria fer-vos mal i us esfonseu davall meves potes i em toca la panxa a terra i no avanço. Qui carall us ha posat aquí per fer-me la punyeta !!! No tinc res contra vosaltres, però no em fàciliteu el camí.

Desprès a casa la mare, que encara tinc mare, em castigarà a caminar per damunt vostre per que he fet tard. Podríeu apartar-vos?

- Mira, filla, nosaltres estem quietetes aquí, ets tu que ens mous al voler xafar-nos el crostò

amb el teu pes feixuc i carrincló. Tu no hi has de passar per damunt nostre.

No és el teu camí.

Tot és falta d'educació i ganes de fer mal als altres....

Ja veieu. no saben que fer per entendre's. Les dos tenen raó?

I és que per molta experiència que tinguis, en qualsevol acte el contrincant també compta i té els seus drets, visió de les coses, els seus projectes....

Cada situació té la seva solució si es posen d'acord. D'acord.

-----------------

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu i segons tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros...
Fent-nos parar la ma de l’almoina, per solventar la CRISIS. Quan passin contes, a lo millor ens els tornen a demanar dient que s'han equivocat que no era que ens havien de donar, donar, si no que nosaltres els hi havìem de donar. Errors de boques imformatiztades que no saben que som persones, no robots. Ja ho sentirem a dir.

FRUITERA VARIADA, TRIEU .

Haiku del dia

5.- Bombolles aire i tel d’aigua
en la terra verge i crua
exploten bombes.

Un menjar saludable i presentat en la fruitera per que poguem triar. N'hi ha un bon reguitzer.

Fruita carnosa i més volàtil, sucosa.

Diuen que ens convé menjar-ne, porta una sèrie de requisits necessaris pel cos.

Encara que sigui amb el magí podem amb les mans

agafar-ne i saborejar. No sé quina triaria.

El vemell groc del prèssec, el violeta negrós del raïm,

la caixa de sorpreses de les figues amb el verd esbanqueit per fora i el vermell granulós

per dins que fan les delìcies de molts paladars...

Amb la tria podem fer el tast i gaudir d'un element profitós.

No us feia falta el meu consell,

però no és mai per demés veure un agrupament ben disposat

per fer-nos entrar en el paradís de la delectació.

Que us fagi bon profit.... Què bo !!!!!

-----------------

A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla, que és el segon estadi de préstecs...

DOS CONJUNTS DE LLIBRES - LLEIS / SENTIMENTS

HAIKU.-4.- El rou no gosa
rentar el perfum.
Pètals, pistils, pol·len, abelles .

----------

Dos conjunts de llibres ben diferenciats. Uns. la llei, el poder, els manaments.

Els altres, els sentiments, la il·lusió, el bategar del cor,
Els dos els necessitem. Formen part de la nostra existència, ens ajuden a complementarnos.
Uns directors per saber on anem, que hem de fer, quines fites tenim
Altres ens fan camí amb emocions, sentiments, passions.
Quasi diria que els dos conjunts son imprescindibles
i els hem de respectar, estimar, sentir.
Llibres que son vida escrita
per seguir endavant conjuntament, units, dirigint-nos.
E S T I M E M - L O S.

----------------------


A25.- La suficiència no necessita consell, ans la rebutja.

A26.- No era la peuada si no el caminar d’un llibre buscant el bibliotecari per que el situés en el lloc corresponent.

A27.- No trobo llarg un escrit quan és interessant.

A28.- No vulguis repetir les experiències. No n’hi ha cap d’igual, és com les sortides o postes de sol. Conforma’t.
-------------

Encara que el somriure d'un sembla que obre portes,

l'altre amb sa seriositat ja sap que el forroll

porta fins candau. i NO EL DEIXARAN ENTRAR.

I el convit a casa de l'amo de cafè amb llet per a tots, no sé,

no crec que beguin a morro.

El seriós es procurà els dinerons i mig en parla, és, si més no,

la pared que va fer el favor

I que fa qaranta anys varen construir i ara els dificulta per la lliure circulació de tots.

Que no en tenen ganes de tirar-la aterra o no saben com o quan un vol ,l'altre mira a l'altre costat.... Mireu-s'ho, fillets.

Amb això, qüestions importants per als dos - per tots - no es solucionen.

Estoics es queden fins que ens tornem a veure.

Podrien jugar, mentre, al parxis, dames, escacs i veure qui fa la jugada clau

i soluciona el problema que no afecta a ells dos solament

si no a tots, tots, TOTS..............!!! Caram.

Sense voluntat... No cusiran el descosit.

--------

A20.- Quan llegeixo la paraula en el bloc ja el paleta escriptor em posa davant altre bloc del seu edifici literari.

A21.- No fallis en el raonament degut a la emoció i sentiment i passió.

A22, - La hipocresia s’apropa quan té dificultats, i s’aparta quan té bons aires..

A23.- Hi ha secrets que, com el càncer no volem que se sàpiguen i en la cara se’ns coneixen.

A24.- Quan un creu que l’èxit és seu, no pensa en el fracàs.

TENEN LA BELLESA A PROP, LA VELLESA LLUNY

Com els nens, com els adolescents, com tots....qui la guarden....

Tenen la bellesa de la joventut... En el seu periple per la vida, han de crèixer per assolir fites importants. Han de superar-se a si mateixos

tots sent-ne diferents, però iguals.

Uniformes, ben formats, cuidant l'estètica,

la seva bellesa de bosc important

per que els humans passegin, s'alegrin de l'ombriu,

pensin per dessotllar després coses importants

com un somriure, una caricia, una abraçada.

un petó d'enamorat.

Quan el bosc arribi a vell haurà dat la bellesa a tot l'espai

i no es sentirà atàvic, sabrà que és responsable del camí que ha caminat

donant bellesa a dojo a qui l'ha volgut copsar. - Per la ZEL

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.
--------------

Mhe assegut mirant el futur que arriba a cada instant....---Per la MALKA

--------------

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.