dissabte, 8 de novembre del 2008

84 - EL BALL DEL FANALET,.... DE LA CADIRA,...

QUE COMENCI LA FESTA.
QUAN REFILA EL CORNETI
ES REMOU
TOT L'ENVELAT, DONCS, JA SE SAP QUE VOL DIR...
Quan erem jovenots ens alegrava que arribés l'últim dia de la festa major, ja que en els balls es presentaven diverses formes de divertiment, ja sigui coses tradidionals o coses noves propiciades per l'oquestra que amenitzava els balls com altres persones que havien vist en altres llocs la forma de diversió nova.El ball del fanalet, el del ram, el del pensament, el de la patata o taronja, el de l'escombra, el ball robat, el de la cadira... Ja dic un sens fi de formes d'engrescar a tots els assistents i possar el divertiment i gresca. Fer un fi de festa alegre i de records bons, amb riotes i ocasions puntualment còmiques que es succeien una rera l'altra.


TU, ( zapa...) NO FACIS EL DISTRET.

Avui sembla que els polítics que no saben com passar el dia últim de la festa major, han aprés de generacions divertides el alegrar-se ells i procuren possar en l'escena o pista de ball alguna de les atraccions provades en els medis ciutadans.



( home, zapa... que és cap a la dreta ) COM ACOSTUMA A FER ALGÚN

Jo els he vist amb el ball del fanalet quan no saben el que fer i algun
de viu s'apropa a l'altre i li apaga la llumeta i a retiro falta gent. El del ram i pensament que anaven units també el practiquen tallant cintes i quedant-se el trocet de tela, que potser faran amb l'arroplec un vestit de coloranyes per la seva companya, mestressa, senyora... El de la patata o taronja, que de vegades en algun lloc he vist traduit amb el de l'ou o també ou dur, que sembla més quan en els mitins és posen furiosos contra els que els ha posat les castaanyes al foc i peten als morros com al gat , és a dir, que fan xibarri, soroll, que els posa en entredit i algun marrameu agredols deixa escoltar, encara que després se'n van a fer el vermut junts i a riure el que han fet riure.



El de l'escombra on algun d'eixos agradosos personatges es salta les normes i vota en contra del que han qudat fent la pota fluixa i engegant a dida les directrius. El ball robat, on les astùcies i desvergonyiment d'alguns o de molts es salten els pactes per ells mateixos fimants i dels acords presos sols en queda la fulleraca escrita i no complerta, sols amb l'acord del desacord de perdre, que no s'hi exposen, el lloc o poltrona que tenen pegada a la cularsa....


Ara sembla que visitant festes i més festes en dies de treball i en jornades festives ha descobert el de la cadira. És molt joiós, suposo que el sabeu com s'hi juga. Per què és tot un joc. Per no fer-ho llarg, possarem que son quatre els concursants. L'orquestra comença i en algun moment que no se sap pararà. Per quatre balladors hi ha tres cadires, van fent la roda i quan para la mùsica els culs que han trobat cadira continuen, Retiren una cadira ja que sols son tres els concursants i aixì fins que la cosa queda en una cadira i dos personatges i el moment crucial de possar el cul.



( que,si, homes, que si...) JOIÓS EM GASTO EL DURET
Ja veieu el que passa amb el nostre ZAPATERO, a veure si de veritat posarà el cul. Diuen que el COSÏ del ZAR. el NICOLAS ZAR COSI farà la pota coixa i ensopegarà i deixarà que el nostre posi la bota, vull dir el BOTIN , perdoneu, he de dir el CUL a la cadira. I la orquestra que toca totes les flautes i flabiols... Per que en les orquestres n'hi han molts d'instruments i tots pararan quan vegin que l'Autobush està en condicions. El director que té BO A MA, donarà per acabat amb èxit la tocada i proclamarà la cadira pel nostre ZAPA.... I Olé,
I COMPRARÉ EL RAM PER A TU. XIM POM


FINS ELS POLITICS ES DIVERTEIXEN BALLANT, QUE VOS PENSAVEU.
A
RA
BALL
DE
LA
CADIRA....
A veure qui va mès ligero que prepari el cul
QUI ÉS A MA...
AQUEST NOIET TRENCAT DE COLOR.
A, SI ... L' O B A M A

--------------------------
----------------------
--------------
----------
---

dimecres, 5 de novembre del 2008

83 -- OBAMA -- AMA BO -- A MA BO . QUIN DELS TRESS



El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.


Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.


Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...

ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.


Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...


Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...


Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.


Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.

Que tots tinguem sort.


------------------


A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.

dilluns, 3 de novembre del 2008

82 -- QUE BONA LA CIRERETA DE PASTOR.

RECORD AL PARE DE LA Z E L
( a El politiquet n'hi he posat un altre)
Hi han ferides
que es sanen amb gases.
Altres es curen
amb abraçades i petons.
Però hi ha les mes dures
que mai s'esborren
i sols les calmen
temps i record.
La cirereta de pastor, al bosc, per mí és la reina. Preciosa es balanceja. Quan és madura,
així , despulladeta , és una agradable sorpresa pel paladar.
Granullosa, però amb gust exquisit. S'ens presenta el fruit de l'arboç
amb aquest color tant delicat que incita besar-la...
Despulladeta ensenyant tot l'encat.

Així ha volgut quedar eixa persona que en un llibre ha volgut ensenyar-nos
el que pensa, els que sap, i si en fem cas el que podem imitar i seguir-la
Ha quedat per mi ben despullada sense caler.
A no ser que vulgui un protagonisme que ha apartat durant molts anys
i ara... Li ha vingut la rauxa. Teniu, au, feu-ne el que volgueu.
Com a persona pot donar tot el que té dins,
i llençar-ho a la cara del qui vulgui...
Amb el càrrec que la vida l'hi ha donat, si ha callat sempre,
no calia que fés amics ni enemics.
Qui sap si ha tingut que fer-ho per possar en circulació un nou tema
i que la gent es distregui...
Donar carnassa a l'opinió pùblica.
Jo, no ho trobo bé, m'ha fallat ...
--------------------


A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
-----------------------------------------
A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
------------------------

divendres, 31 d’octubre del 2008

81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia
22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..
El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.
Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.
Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.
I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.
Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen
per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.
Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.
Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner
salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.
Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?
Ens ho diuen clarament.
Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.
I rebaixen la seva calitat neutra.
Desprès sorgiran les converses i els comentaris
Uns a cada ma.
I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------
----------------------------------------------------
A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.
L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !
--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia
20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.
Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans
amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la
amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà
en ...la...la...la...
Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris
del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre
com per donar a mamar als vidells de les granges apartades
de la sèquia principal.
Riem tots, fills meus.
Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst
el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos
-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans
i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.
---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.
Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.
Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden
escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!
I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....
I si ressuscita l'os i et planta cara.
Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.
Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,
ni ell ni els altres poden : MATAR.
Que els sants homes o dones deliberin.
A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella
savia el que feia. Tres lliris... Sí
T R E S L L I R I S.
----------------
A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.
De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que
era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.
Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia
quant li havien receptat.
Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.
potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.
Somniar per somniar...
--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.
19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que
enlluerna el rostoll
El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten
s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem
en el nostre cercle els evaluem amb escreix.
No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb
l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.
Què els importa?
I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant
i movent-nosvers el diner.
Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.
Fatalitats que ens fan desgraciats.


-----------


A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull
i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.
Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:
- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.
La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...
- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.
- Abans ja hauré fet els calers.
Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER
------------------
A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

dijous, 23 d’octubre del 2008

77 --AQUÍ VAN ESCRIURE ... FANTASIA.

Haikú del dia
18.- No cal llençols
per dormir a terra.
Cal la terra.

Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa

i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers

-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------És possible que arribin els nàufrags.

L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?

Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.

-----------------------

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.

------------------

Aigua, aigua, aigua.

Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.

No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?

Els científics algun dia ens ho diran.

Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.

Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.

---------------------

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.
Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

76 -- QUAN ES TÉ EL PODER DE LES LLONGUES...

Haikú del dia.
17.- La persiana
tanca i mira...
Llavis i dents.

No direm que l'abella roba, si no que fa un bé per ella i per altres flors al traslladar
partícules beneficioses. Ara té el poder en seua presència, quan marxi volant
qui sap si podrà tornar al mateix lloc?

....................

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
----------------------


El clavell ens amaga la bellesa de la noia.

Segurament que seva picardia li diu

que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.

Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant

i no li interessa.

Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.


---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

------------------

No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se

o canviar el color, de marró lleu a groc.

Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,

ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha

en nostres terres.

Miracles que tothom compren.
-----------------------------


72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

75 .- ALS RUCS I ALS VELLS...

Nota .- fotos pròpies de la fira de RASQUERA -- 08

Treballs de palma.
La planta convenientment treballada ja des de que és cull
fins donar-los- hi tot el procés de secat, enblanquiment i els tractaments manuals
per la fabricació dels diversos objectes, se'm figura la gran voluntat de moltes persones en acumular el tresor de l'ahorro dinerari, després de l'esforç en reduir el consum
pròpi. Gran voluntat de continuitat en la decisió empresa fins
aconseguir el màxim. Una bona mostra de la cultura del sacrifici de l'estalvi.
El resultat figuratiu eixes eines útils.



EL RUC Fins fa pocs anys un element en la vida de les persones dels pobles.
Per el transport a bast o tirant del carro. Per la llauraor dels terrenys...
Ùtil amb un manteniment assequible.
Van salvar una època llarga de la vida dels humans amb el seu treball.
Ara son elements de una cultura moribunda.
Exposicions per ensenyar-los.



Utillatge per cavalls. Encara segueix la ruta.
A aquesta pagesia mig o del tot industrialitzada ja no hi cap el matxo, mula, ruc, somera,
que se'ls faria fer?
Però hi han persones que el cavall el tenen com un motiu de distracció o luxe,
hoobby o ostentació.
Aquí els arreus que s'exposen i se'n venen per el consum de la menció anterior.
Eixa fira és una vertadera mostra.
----------------------

A66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors combustibles i putrescibles.

A67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.


A69- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.