diumenge, 13 de gener del 2013

NO TRIGUIS... aquarel·la pròpia



No triguis
Que t’espero
I l’instant serà etern.
No triguis,
Mans i llavis calents
Seran embolcall.
No riguis,
Aire bressolejant que empara
Canta-hi el vers que ens cal.
No triguis,
Ahir, dos cossos junts...
Avui, esperits caminant.
......

dimecres, 9 de gener del 2013

HAS CAMINAT.... gebra



Has caminat cap al lluny
i la boira em priva de veure’t.
Ulls meus al horitzó clamen
que claregi la ranera del sol.
T’amagues. I em sorprèn la fosca...
La nuvolada quieta és teló tancat,
cortinatge bru, finestral clos,
paratge invisible a la meva ceguesa.

dimarts, 8 de gener del 2013

PENSA EL PARAUIGUAS ?...boli ràpit


Quan l'arrencaren de las ma
es va sentir alliberat
i emprengué l'aventura...
On aterraria ?
Tindria sempre en el record
la virtud de l'altura...
Contemplar
la petitesa...
Fins els humans que l'havien retingut a ma
caminarien davall seu com formiguetes...
I ell sols era un paraigua.
Ara comprendia el poder dels vents... !!!
Religiosos, politics, socials...
Huracans del seu regne.

dimecres, 9 de maig del 2012

CABACÉS



RECORTS DE VIATGES AMB CARRO.               C A B A C É SEscrit d’Antoni Fortuño Sas – Per l’any 94 – 95 crec.
-------------------------------------------
He trobat eixos trossets de poema. Em recorden.No sé on han fet cap els complements.És la narració del viatge que amb el carro fèiem des de la Vilella a La Torre de l’EspanyolVaries vegades al any. Si un dia fan cap a mi de nou, no dubtaré en col·locar-los complerts.Accepteu la bona voluntat.-Anton 31-8-08----------------------------------------------- 

Cabacés, jo et saludo, feliç poble,
segueix avant i sempre avant,
ensenya’ns tu, el teu llindar més noble
que el sol et vegi amb llustre immaculat.
..................................................................
Oh, Cabacés, que de menut et veia
amb la ignorància del innocent,
que sols dins té el retruny de la taleia
que dugui vida al cos i al pensament.
Avui et veig amb la plenitud joiosa
del qui s’ha endinsat buscant teus secrets,
furgant els rulls de ta clepsa xamosa
i esparpillant les lletres del teu temps.
...........................................................
Ans cobria tendal contra fred i aires
carxau de carro amb rodes i fuell –
el sondroll d’ells cruixint vara enlaire
avançant processó de camí vell.
La bèstia que estirava la carreta,
On jo era príncep de menuda edat,
A pas feixuc fent sonar la esquileta
Posant el to de vida en tot l’esguard
Em portava fins a tu que amagaves
Ta figura de consensuat pudor
Fent que l’amagatall que amant empraves
Esdevingués als ulls com llum de sol.
Era formós el veure’t sens pensar-hi
Quan a cop de reble sorgies tu
Erets amfiteatre on van posar-hi
Diamants per cases per viure en comú.
Serres i colls, adorns i pleitesia
Acataven dins el terme al besllum
I et circumdava l’arbriu amb bonhomia
Fent relluir al horitzó en remull.
M’ha petitesa e ignor no m’ajudaven
A entendre quant davant meu tenia al fi
Erets un de tants que al pas meu planaven
Son físic assegut en tou coixí
.................................................
Quan davant teu el mul trontoll parava
I al morro el civader feia profit,
Per mi la carmanyola amb fesols dava
Complaença am el pa i el vi.
Germans, mare i mosso manant reata
Com anganilles el carro era el tron,
La mula tirant, el ruc blanc seguia
Amb algun bramul d’ase vagarós.
........................................................
Em sabia noms que els vells repetien:
 - Som a la Calçada, lla el Molí del Guix -.
Com pàgines o lloses en sortien
A costat nostre com grans manuscrits
Retallats en el roc esllavissant-se,
Seran sepulcres en hivern plujós?
Pedra de calç amb molsa acaronant-se
Refregant mans

diumenge, 4 de març del 2012

EL TUPINET.- DEIXALLES 98



149.-Topinet que bullies les herbes que em curaven els mals.. .Ara ets en una repisa com embellint la meva visió. T’he vist la pols en l’ansa, t’he cullit per torcar el vernís ja estriat del foc passat. La mala sort m’acompanyava. M’has relliscat i a terra has quedat fet trencadissa. Un padellàs he agafat i el guardaré com relíquia. Sense tupinet, prendré píndoles o pastilles Però, penso que la relíquia sanarà els meus mals.

divendres, 2 de març del 2012

OTAN - DEIXALLES 98



148.-Els bosnians ja deien: O tant que sí, o tant que no.- Els Kosovars diuen: O tant que sí,o tant que no.-... Qui els seguirà repetint: OTAN.....

dijous, 1 de març del 2012

LLIBERTAT



145.- Odiar la pau dels altres ? Estaràs en guerra amb tot.
146.-No envegis la pau dels altres. Saps quina guerra governa dins seu?
147.-Preocupacions i obligacions, son barreres de la Llibertat

dijous, 16 de febrer del 2012

ERA ENCAPSULAT... DEIXALLES 98



144.-Era encapsulat, primer en l´espermatozou, després en l´òvul .Com ruc a la pastura era lligat amb el cordó umbilical Sortia del encapsulament, es lliurava quan tallaren el cordó Però, qui ho havia
de dir, una infermera el cridà: - Vina, vina, que ets setmesí -. I el tornaren a encapsular No se´n sortirà. Cordons nous i capseta de cristall. - Al menys, diu, ara veig la llum de neó.Una altra tallada de cordó i a veure el sol. I després, després...una altra tallada i m’ encapsaran en fusta. – Preciós!! D ‘una capsa a l’ altra. Vosaltres també.

dimarts, 14 de febrer del 2012

PESETA - EURO... DEIXALLES 98



143.-Pensar que aquí guanyàrem una guerra d’Independència, i ara, tot això esta privat? A mi m’ agradava dependre de PESETA. Em sentia independent. Clar, que el govern va veure que 
depenia’ m del PES ETA I els va dir als etarras.- Anirem a veure l’ Euro si ens vol. Així ens treure’ m el vostre pes, hala- Estic esporuguit. Voleu dir que l’ Euro ens darà tregua.  Terrorisme dinerari ?- Fill meu, tu mai  seràs milionari.._.

dilluns, 13 de febrer del 2012

ON THE ROCKS.... DEIXALLES 98



142.-On the rooks, vol dir, on és el roc o enderroc? Tant fàcil que fora expressar-se o parlar com jo parlo, en català. Però, aleshores, si tots parlessim la mateixa llengua, no hauria existit la confusió de parles de la  Torre de Babel. Quin "fallo" en la  història ? Res, aprendré anglès Així, ajudaré que la Torre de Babel desapareix i la meva identitat de parla ...i tots ens entendrem .Perquè si no serem  com analfabets de boli i veu. O com s. Anton o s. Pau anacoretes de desert... Quina llengua parlaven? Per que si estaven sols, qui els escoltava? Alguna pedra, un  arbre, un ocell ? o, el vent, el sol... Estant sol no cal parlar, un es parla dins mateix i ,ala, qui té raó el que escolta o el que parla ?