divendres, 16 de gener del 2015

L'ATENCIÓ... boli ràpit


Què atent estava el subjecte,
com si vida o mort fossin objecte
del seu màxim interès.
Brullava en qui se’l miraven
una mena de suggestió,copsaven
L’ ATENCIÓ com be suprem.
L’inquietud desmesurada de tots
faria el miracle correligionari
de que units en seu imaginari
seguissin atents de l’ ATENCIÓ.
DE REBAIXES.- ANTON.- T.E.- 16-1-15.
.........SILENCIS
10.- La felicitat cau davant la misèria. Aquesta ressuscita
amb el diner... el diner deu ser la felicitat ?


dijous, 15 de gener del 2015

LA CROSSA... boli ràpit



Quan feia record de quan va alliçonar-se amb la crossa
emprenia vol al lluny, passant amb ella muntanyes i plans...
En una relliscada greu, coses del camí, va jeure seva amiga
esbocinada, inservible... Sols com peça de museu
ella que física, mental i espiritualment havia set seva companya.
Plor neguitós i angoixa fluida eren el desencant per la pèrdua
Sols en el capítol del temps units els dos seria immensament recordada
la seva crossa, la excelsa, ja no l’acompanyaria en seu andar.
Carícia i parla eren perdudes per sempre, ja no la recobraria...
Potser el mateix record del seu traginar constantment amb ella
li feu veure que no caminaria bé sol... En buscaria una altra ?
Quina li vindria bé per ajudar-lo ? El seu dilema, necessitat...
Sense desfer els lligams autèntics que el fermaven eternament a ella
Provà de buscar altra companyia... Ho aconseguiria ?

.........SILENCIS
9.- La seva frase lapidària li propicià grau d’imbècil,



dimecres, 14 de gener del 2015

QUÈ DIRAN DE MI ?... boli ràpit



Sense cara i d’amagat anava al encontre
del què diran  de mi ?
Sempre atemorit en seva veritat,
què diran de mi ?
Callat i sord a converses esplaiades,
què diran de mi ?
Les veus clamoroses el furgaven,
què diran de mi ?
 I ni un pas endavant. Quiet. Mut. Creient...
què diran de mi ?
I se’n anà un dia als núvols amb el seu problema,
Què diran de mi ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-1-15
..........SILENCIS

8.-Instants.. La vida sols son instants.

dimarts, 13 de gener del 2015

GOTES D'AIGUA... boli ràpit


Gotes grosses d’aigua queien damunt seu atormegant-lo.
Imaginà en elles diamants, turqueses, maragdes, robins ...!!
Per la clepsa li ressuscitava una riquesa nova...
Ho guardaria ,les mans serien poc per activar-se fent-ho seu,
desprès en vendria, a quin preu, a qui, com s’ho faria... ?
Mirant el cel meditant i donant gràcies de tanta gràcia
un peu li relliscà i caigué de narius al terra...
Del terra volgué recollir aquell seu tresor immens !!
Mans i boca famolencs es trobaren en el desencís
l’aigua era aigua, solament aigua...!!!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13-1-15
.......... SILENCIS
7.- Seva habilitat era fer-se el sord davant la cridòria ...

 I els altres creien que escoltava !!

dilluns, 12 de gener del 2015

JA DE LLUNY VENIA... boli ràpit pintat


Ja de lluny venia en braços caiguts, flonjos...
Avall de cos li penjaven sols creixent-li els dits
per el constant treball, compliment d’esclavituds
que mai es suspendrien restant-li per sempre llibertat...
Era seu camafeu penjat al coll, signe del desastre
que en son cos patia si no es rebel·lava...
Dins del tancat pati que l’incloïa, perdut per sempre,
insensible a tot motiu de canvi, era com clavat en creu...
La trompeta del canvi intern va esclafir primeres notes
i braços lànguids perceberen una coent cobdícia
i enrobustiren musculatura i s’elevaren al cel...
Prou sabia que d’allí sols venia sol cru, aiguats i ventades,
però provà de enardir els dits com punxant delirós
el cap de frare, ras i net que damunt seu tenia...
Una pregària somniada temps enllà li venia a cap i cor
i la veu ronca, amb saliva espessa, feu brogit d’abella
que busca el pol·len per fabricar sa nova llibertat.
Braços alts empenyeren la tàpia que tancava ses idees
I aflorà davant seu el riu segur del diàleg...
Trobava el camí per viure un nou existir...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 11-1-15
.........SILENCIS
6.- Insensible. Ara que per enèsima vegada
queia en el parany de les sensibleries,

en tenia prou ja d’escoltar fatuïtats.

dissabte, 10 de gener del 2015

L'ARBRE SEC... aquarel·la

No m’esgarrapis la pell –
li deia a l’estarranc de l’arbre sec
que encara conservava urpes dúctils
com quan circulava prop de la grandesa .
Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia
i la fera –  deplorat arbre – li ensenyava la ditada
que avui s’enrunava dins d’osca carícia...
El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure
i va explotar avall com senyalant camí.
No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient
no provenia de mals havers, ni males arts
ara, les rames eren mers branques insensibles penjants
sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic
Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,
mans allargassades que sempre li retien carícia.
Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15
............ SILENCIS
5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa

escoltant converses de sers mandataris?

dijous, 8 de gener del 2015

TEIXIR, DESTEIXIR... aquarel·la


Teixeixo i desteixeixo el meu vestit,
- vesta de baluerna vella que camina –
com si els descosits fossin moments inquiets
en que la suorada volia sender d’estrip.
El fil de l’existir m’ajudava a cosir
tots els desperfectes que se’m produïen
i la llana sobrant revertia en coixí
on deixar-hi colze o cap en repòs.
Tot això va seguint amb prou coratge
i acostumat al desgavell de desgast de roba
quasi em veig content el set que no em desllueix
la meva figura plena de recosits amables.
Així vivim amb l’agulla reparant
els moments aguts on la camisa ha canviat
l’origen que la feu nova d’estrena...
Però, vet aquí que, per davant de tothom,
circula i,acostumats als canvis, la reconeixen.
DE REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15
............SILENCIS.
4.- Les margarides al no estar decidides

en seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...

dimecres, 7 de gener del 2015

ABSTRACTE... aquarel·la


Abstracte...
La realitat de les flors és ser-ho plenament.
Per què volen eternitzar-se en ser colors ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 1-15
........... SILENCIS
3.- La peresa com la por ens l’hem
de treure del damunt sense mirar-les,

no sigui que ens hipnotitzin.

dimarts, 6 de gener del 2015

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA... ? aquarel·la


PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC
SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?
( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).

Quan la realitat negativa ens colpeix
ens encongim i el plor aflora com consol...
Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos
la mossegada de llop que no avisa mai.
Hi ha veritats que no les volem creure
i aquell impossible el tenim davant possible.
Som poquet en nostres decisions...
Ens arrabassa el destí que ens construïm
i ens creiem superiors quan ens ajuda
a acomplir il·lusions, anhels, goig...
Però quan el pèndul camina negativament
el nostre castell, potser ben construït, ens cau...
...................................................................
Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...
Tu que ens guardaves el treballat pa
de l’esforç constant, voluntariós, amable...
Sols tu pots guardar el pa generós
que ens oferies amb ta dilecta parla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15
 ......... SILENCIS
2.- Tot hom pot veure la realitat

Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.

dissabte, 3 de gener del 2015

ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola
l’espiga de blat a punt de sega...
En el camp vorejat de muntanya
el roig de la rosella n’és bandera...
En el bosc proper, ple de ramatge verd
l’arboç ensenya llustrosa cirera,
En ginebre, en son ramatge punxent,
hi remenen ginebrons pinsà i cadernera
i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor
escarba del terra els cucs la finolis pastorella.
Altres ocells volen per la vallada
remirant el gra del blat i la esvelta rosella...
D’un nin de cinc anys mans treballen
dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan
quan la tendror de menut en cor hi era...
Aquell dia es sentia transportat
amb el blat groc i vermella rosella...
En colliria un munt, un munt, un  munt,
l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...
Pujaria a dalt del tossal mes alt
i seria del terme l’anxaneta
i beneiria el terme, infant de gran cor,
ell que estima abans que res a la mare terra...
.................................
Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!
 L’espiga de blat i la roja rosella
 en seus llavis es feien paraula d’or
 i apassionament per la dignitat de nostra terra..
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.