ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?

Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.

I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.

Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell

i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?

Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.

Soca milenària i encara no en tens prou?

Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?

----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.

El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.

El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.

Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.

Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció

i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.

S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...

On residia la veritat del negoci : en el rumor.

----------------------

135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

DINER I AIGUA COM CONFIANÇA I AMISTAT...

Un pitxell pot ser com una guardiola,per entrar-hi o per extreure un broc gran i el rajoli.

Quan un esbrocalla i no te conscìència del que fa pot quedar-se sense el lìquid prematurment.

Si té la font lluny, pasarà set si la suada és impresionant.

El rajolí pot refrescar suficientment i resguardar de malgastament.

Guardar-se de buidar-lo és la premisa.

El reservori pot ser suficient si actuem amb ma mestra.

El diner i l'aigua, son com la confiança i la amistat.

Poden entrar a dojo pel broc gran i restringir la sortida pel rajoli.

Pot ser un sistema favorable.

132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

EL VESTIT DE BODA, DE QUE ENS SERVEIX ?

-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda.

Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer

i farem la boda tal com vulguin els contrayents.

L'aixovar el teniu segur.

No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.

La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .

Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,

que el pare ELS passa amb cançons.

--------------

Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic

s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés

i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.

Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,

van en busca de la pastura per sobreviure.

S'han cansat de promeses que no arriben.

De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,

han decidit separar-se i anar a la seva veritat,

per que la realitat ara ja la coneixen.

Sense dot no hi ha boda possible.

Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?

---------------

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.

131.- Si un sabés mirar sense veure...

EL NOSTRE DIA ÉS CADA DIA.

No cal que sigui l'11 de setembre de 2008, per reivindicar el nostre ser.

És el dia dia que un ha de saber el que vol

i aplicar-ho amb seves conseqüencies.

La bandera a trossets, un per cada jorn i cosir-la cada dia

per que sàpiguen que hi treballem

i no la descuidem.

Per nosaltres cada dia és nova.

És nostra vida...!!!!!!

--------------

000 -. Les veus avancen abans de plomes i pinzells ( soldats i fusells ) Unes per previndre, altres per acallar, altres per impossar. I quan les veus no conflueixen i no es compenetren en sa misió d'entessa, aleshores, les plomes i pinzells del poder poden fer tancar musiques.

001.- No ens fiem dels que callen per covardia, ells ens traïran.

002.- No ens fiem dels que parlen i parlen i ens canvien poc a poc nostra parla, que ens imposen costums i tradicions, a la fi anirem a ses peus i de g
------------------------------------------------------

Alcem els cors que ja tenim bandera sota el nostre cel...

deia Joan Maragall

TOTA SA VIDA. GUIAR PAONS POT SER POESIA.

M'ho deia la pava : - Aquesta és la meva poesia. Guiar el meus fillets

per la vida. Ritme de temps, rima d'estima.

No deixar-los ni un moment, no equivoquin camí

i s'esgarrin. És el meu deure.

La pàgina que junt amb ells escric.

Sense ella que faria?

No tindria el poema que ara em mana

i em fa feliç.

I vosaltres...?

Sou felissos amb els fills en la vida ?

126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.

P A ... amb P de PAU i A d' AMOR

La primera paraula que devia sonar a l'univers deuria ser PA.

Qui la va panviar?

I la Humanitat no sap trobar-la.

Busquem-la. Deu estar entre nosaltres.

Ens falta humilitat per acotxar-nos ?

--

Per que no tot el mon té el PA ? Sí, el PA.

P de PAU i A d'AMOR.

Que facin fleques de PA que en falten moltes, sobretot en la ment

dels que disposen que per cobrar-se el seu pa hi posen pistoles.
-----------------------

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

BODA ROBERT I YOLANDA -- uns amics per a tots

El nuvi, en Robert i la seva mara Rosa Mari i el seguici precedit de les menudes.

La nùvia, la Yolanda acompanyada per el seu pare i tot l'acompanyament.
------------------------

Els dos camí de l'encontre,

els dos buscant la seva felicitat.

Serveixi el brindis

per que es compleixi vostre desig

i de tots els que us estimem.

Encara que aquest poema fa temps va ser escrit,

s'actualitza amb eix acte vostre de celebració de l'enllaç matrimonial

Poema epitalàmic que vol dir-vos el lliures que sou tot sent casats.

F E L I C I T A T S ! ! !

---------------------------

JA SOM LLIURES / SOM CASATS.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – Any 2000

Ja som lliures / som casats.
Qui és que pot descriure / tanta llibertat ?
Avui al escriure / ens hem afirmat
en nostre somriure / de felicitat.
Som persones lliures / units o distants,
penyora és viure / junts o separats.
---------------
ELL.- Tu seràs l’espiga. / Jo seré el teu blat.
Tu, la tova molla. / Jo el dur crostam.
Tu en seràs les ales. / Jo l’airet suau.
Tu, l’aigua que brolla. / Jo, la font rajant.
Tu, oreneta bruna. / Jo, niu al teulat.
Tu, pètal de rosa. / Jo, plugim, plujam.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / una eternitat.

ELLA.- Tu seràs cadena. / Jo, el tendre abraç.
Tu, or per la joia. / Jo, anell treballat.
Tu seràs la rella. / Jo, terra de camp.
Tu seràs agulla. / Jo, el teu brodat.
Tu seràs la casa. / Jo, calenta llar.
Tu, el foc i brasa. / Jo, el tronc cremant
Tu, sol que fecunda./ Jo, lluna somniant.
Tu, la meva vida / esperit i carn.
I així serem lliures / dins nostra unitat.

És il·lusió complerta, / el somni realitzat.
Avui som dos cossos / feliços volant,
volant per la terra / agafats de mans
que ara uneixen / nostres llibertats.
La il·lusió ens apropa / tenint-la al cap.
Avui som joiosos / amb la il·lusió davant
La il·lusió camina / el peu apoiant...
...felicitat arriba / NO MARXARÀ MAI.

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.

Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.

No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.

Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.

Ens ho haguèssim pensat aleshores...!

Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...

Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN

Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.

Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.

---------------------------------

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

LA MAGNITUD DE L'AIGUA

La plenitud , la magnitud de l'aigua...!!!

Quanta n'hi ha de bona que no aprofita i corre i marxa com esperit

follet que quan es desmarxa és incontrolable.

Aquí pot semblar boja per la immensitat,

però la Natura la té a ses mans amb llongues segures per que no es desboqui.

Nosaltres som, sempre, els humans que la maltractem i com animal que que es torna guit,

no estalvia cossa quan se'l cansa.

---------------------------

116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents dels bancs corren i no s'aturen. L'aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

Els adinerats es recreen amb aquestes barquetes.

Jo gaudeixo amb la guitarra i el closcó de nou fet barca

Qui gasta més si que ho se...

Ara, qui en pot gaudir més del instant, sentir-se més lliure ...?

Si pensem en l'inefable diner... Clar, ...

--------------------------------------
117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat...? NO!! no vull soldats a casa meva... Bé, potser un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..