LLIBERTAT

145.- Odiar la pau dels altres ? Estaràs en guerra amb tot.

146.-No envegis la pau dels altres. Saps quina guerra governa dins seu?

147.-Preocupacions i obligacions, son barreres de la Llibertat

ERA ENCAPSULAT... DEIXALLES 98

144.-Era encapsulat, primer en l´espermatozou, després en l´òvul .Com ruc a la pastura era lligat amb el cordó umbilical Sortia del encapsulament, es lliurava quan tallaren el cordó Però, qui ho havia

de dir, una infermera el cridà: - Vina, vina, que ets setmesí -. I el tornaren a encapsular No se´n sortirà. Cordons nous i capseta de cristall. - Al menys, diu, ara veig la llum de neó.Una altra tallada de cordó i a veure el sol. I després, després...una altra tallada i m’ encapsaran en fusta. – Preciós!! D ‘una capsa a l’ altra. Vosaltres també.

PESETA - EURO... DEIXALLES 98

143.-Pensar que aquí guanyàrem una guerra d’Independència, i ara, tot això esta privat? A mi m’ agradava dependre de PESETA. Em sentia independent. Clar, que el govern va veure que 

depenia’ m del PES ETA I els va dir als etarras.- Anirem a veure l’ Euro si ens vol. Així ens treure’ m el vostre pes, hala- Estic esporuguit. Voleu dir que l’ Euro ens darà tregua.  Terrorisme dinerari ?- Fill meu, tu mai  seràs milionari.._.

ON THE ROCKS.... DEIXALLES 98

142.-On the rooks, vol dir, on és el roc o enderroc? Tant fàcil que fora expressar-se o parlar com jo parlo, en català. Però, aleshores, si tots parlessim la mateixa llengua, no hauria existit la confusió de parles de la  Torre de Babel. Quin "fallo" en la  història ? Res, aprendré anglès Així, ajudaré que la Torre de Babel desapareix i la meva identitat de parla ...i tots ens entendrem .Perquè si no serem  com analfabets de boli i veu. O com s. Anton o s. Pau anacoretes de desert... Quina llengua parlaven? Per que si estaven sols, qui els escoltava? Alguna pedra, un  arbre, un ocell ? o, el vent, el sol... Estant sol no cal parlar, un es parla dins mateix i ,ala, qui té raó el que escolta o el que parla ?

SER LLIURE... DEIXALLES 98

141.-Seria lliure, lliure, lliure...Seria INDEPENDENT,...!!! Sols dependria de l’ INDEPENDÈNCIA.

POLIT I QUIET O POLITIQUET... DEIXALLES 98

140.-POLITIQUET  o POLIT  I  QUIET. Semblant el só de la paraula, però, el significat ben diferent.(En una i falta una lletra que a l’ altra sobra?) M’ hi trobo així moltes vegades, i, algunes,

quan canvio la mateixa paraula o frase del espanyol al català o a l’ inrevés.Si diem de politics, doncs, mireu.Un espanyol –lector diria que JOSÉ PIQUÉ-(ministre) és del P.P.llegint el seu nom? Ningú, em sembla.En canvi en català, vegeu. JOSE  P. P. I QUÉ ...Sí, si.  i  què ?I el volien els convergents? Que no ho sabien ? Va néixer així. Del p.P.

DE PICNIC... DEIXALLES 98

139.-De picnic la parella d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi el catxap.-

 Posa la mà en la llomada negrosa i blana. Un xiscle en fa la noia.

 - Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la pastanaga per que mengi el conillet...-

JUGATEJAVEN... DEIXALLES 98

138.-Jugatejaven ells, l’Inyaqui i la Cris-tina amb les boletes damunt del tapetverd del billar. Ell amb el tac s’ hi afanyava.- Ja està, ja està.- (Juguen per tenir descendència, perxò, s’ han casat, sabeu?)

Quan l’inscriguin o el bategin, segur que serà JU g AN. I JU g AN creixerà nen, jove, major d’ edat. Sempre serà JU g AN. També pot tenir la sort de ésser  el rei JU g AN. Sí, sí. No se si encara ells jugaran al billar. Per que el temps passa i ja no es temps de jugar...

DE PRESSA... DEIXALLES 98

137.-  .-Ves de pressa.-  .- Mes de pressa.

Ell sols tenia pressa. Entrà en una llibreria.

- Em falta la D, venéu -me¨la, que tinc pressa-

Un company-amic s´ ‘ esgarrifà: -.On vas

tant D pressa. Si que tens pressa-.

Reflexionà. De l´estoig de llàpissos en

tregué la goma i esborrà la D.

- Tens raó , sols tinc pressa-.

LLUNES DE VIDRE, PARPELLES... deixalles 98

135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...

No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?

136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un

temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nula-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-

EL PERELLÓ DEL DIT PETIT O DIT GROS... DEIXALLES 98

134.-Tres parelles assegudes al voltant la tauleta d’ un bar. Els gots davant. La xarreta amaga el que

una noia amb la sabata a terra, el seu peu descalç es frega i refrega al pantaló-cama del noi d’ enfront. No és la seva parella, no.

La mirada del jove diu:- Què fas !? Que vols ? –

 Ella contesta entre dents.

- És que em pica el perelló del dit petit-.

 El noi s’ engull la seva contesta.

- Si sabessis que a mi em pica,  i molt, el perelló del dit gros!!-

GOLS IGUAL A ROTS I PETS.... DEIXALLES 98

133.-Filoneiste impertèrrit tenia els seus equips de futbol, - aquell joc que es juga amb els peus.-

Ell hi feia ses experiències per fer-lo mes atractiu. Dormit, segur, somniava. Fora porters. Res de tocar amb les mans. Futbol, tot peus. Així gaudiria del gol. A demés li venia de gust. Per cada gol del equip seu, un pet el rubricaria, i pel del rival, un rot.-Ës a dir un pet amb ascensor.-Portava ja vint-i-cinc pets, dic, gols del seu preferit, contra deu o dotze del contrincant... Tant l’estómac com el ventre eren en guerra, revolucionats. Que era allò ? Els esfínters no aguantaven i per boca i cul començaven a eixir

líquids espessos i putrefactes uns,agres els altres. No hi havia remei. Es suspenia el partit per massa FANG. Es normal que despertés. Dins la banyera plena d’ aigua nedava junt amb gels i cremes, pintures

i sabons escumosos... Molt abans de tot això, havien entrat en els seu estómac bastants gotets de droga permesa i alguna pastilla d’ èxtasi. Filoneiste impertèrrit, je, je.

ELS ANUNCIS DE LA TELE... DEIXALLES 98

131.-Sentat a la butaca-silló, mirava la tele amb complaença. Que bonic! De sobte trencaren el fil que portava i hi ensenyaren anuncis. Canvià de canal. I així, en un i altre i altre  i altre els anuncis eren senyors de la pantalla.

- No em fareu gastar els meus calers. Jo no compro res. És cosa de les dones.-

La tele seguia.  Despreocupat  s’aixecà.   Caminà vers la nevera per veure(?) i beure quelcom..

No, no comprava, però , consumia. La tele seguia...

- Ni soc ase, ni vull beure. Jo no compro ni pago res.-

Noooo... Corregué vers l’ aparell.

- Punyeta, el rebut de la llum si que el pago .Au, a les fosques-

I s’acabaren els imposats anuncis .Que fàcil. Apagar ( no consumir) per no pagar (gastar).

132.-És cert que rebem les conseqüències del bé i del mal. L’havien entabanat que els aires, els vents,

eren els sers que abandonaren un dia la vida, i, ara rondaven entre nosaltres. Així, l’aire fresquet, suau eren les bones persones, Les ventades,  les dolentes. No sabia si creure -s´ ho. El bé. El mal ? Per ell no n´hi havia. Aixecà un pel el cul del butacó i nasqué per davall un aire-vent sorollós i putrefacte sortit del

seu ser. Verament pudent, sí. Era clar, el mal vent mortificà ses narius. Però, notà un aire descansat i dolç que desinflava el seu ventre. Segur que tots devem estar entre el bé i el mal. Ara fins s’ ho creia.

SOM FEM... DEIXALLES 98

129.-S’ho sabia tant de memòria que no respirava entre aquelles meravelloses paraules, vull dir, que no demostrava la coma,

Deia...SOM FEM.

De que li servia el maquillatge...?

Politiquet, politiquet, que t’ esborraran !.

130.-El pà, tou o sec, se’l menjucava i per beure, a broc obert, la botella de Pacharàn. Ho feia al inrevés de Negrin, -un capitoste republicà de la guerra

civil- que deia: -  No ,Pas -charan.- Se l’engoliren els sediciosos franquistes i, mira, per on, quaranta anys de règim... que ens deixà magres de democràcia. Sí, sí. Pacharan, i et quedes nou si tens set de veritat.

EL PORRÓ........... DEIXALLES 98

127.-Al divuit anys el vi m' enardia. Al quaranta ho feia el vi-ranci. Als seixanta ens recepten vi-agre.

Vaja, vaja, el cas és l´efecte eufòric. Però, confesso que el vi -agre em retiba els nervis. I a vosaltres ? El vi-agre per l’ ensiam. Sí, sols ser verda l’escarola i amb rissets. Quan et punxa, fa il·lusió. No riguis.

128.-Diuen que MIL-osevic és un personatge...Si fossin MIL de veritat no quedaria ser vivent. Quina desgracia. Ni això escriuria.

FURGANT-SE EL NAS... DEIXALLES 98

125.-Es furgava les narius intentant trobar el dispositiu cerebral de les idees Si que  aconseguí extreure com de canut d´abugot una mel espessa que al tastar-la la assaborí salabrosa.  Des  d’aleshores, es furga el nas. Bona idea, carallet.Al  menys es posa quelcom a la boca per recuperar forces. És veritat que hi ha l´ISOSTAR per això,  i JABUGO i tot el que les empreses manufactureres industrials tenen per engreixar-se elles i aprimar-nos la butxaca i sabem tots que costa calers. FURGANT-SE EL NAS APRENGUÉ A GAUDIR DE TENIR UN DIDAL  PROTECTOR PER L'UNGLA, PERDRE EL TEMPS PER ESTAR A LA INNÓBIA MENTRE  QUE ELS POSSIBLES MIRONS EL CRITIQUEN I NO ES POSSEN EN SI DEU LA HIPOTECA O ES UN MALPAGADOR. UNA DISTRACCIÓ QUE LI PORTAVA ALGUN REDIT,

126.-A Saragossa es complauen als bars del Coso. A Iugoslàvia no gosen els koso-bars

HIPOTECA...DEIXALLES 98

123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions  del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre quartets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo. Jo no m' hi entendré.

124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que

m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.

RICS....? DEIXALLES 98

123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre quartets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo.
Jo no m' hi entendré.


124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que
m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.

ATUR O RUTA... DEIXALLES 98

121.-Nom de pila:  Meritxell, Josep, etc. Nom de-pila-t:  Xell, Pep, etc.Quina  estisorada. Amb la meitat de l' abecedari n'hi hauria prou. Jo crec que és pigrísia (peresa) de parlar.Eh que sí?

122.-Si girem ATUR, llegim RUTA. Fem la ruta del atur O bé l' atur(ada) en ruta.

119.-Sabia que l' estima ve del coneixement de quelcom. Li costaria molt d' estimar l´EURO imposat quan , ell volia de cor la pesseta. Petita però la tenia a les mans.

120.-El ex cantant Jorge Sepúlveda cantava :El mar i tú.El ex-banquer CONDE canta :El MAR i::IO. El 1º segur que és referia a l’ aigua i la seva aimada. El 2º,potser,el Banc i quant hi ha .Que és quan estima. Diferent. Tu ets tu i jo soc jo.