RAM DE MARGARIDES I LA MA... salms de l'amor... aquarel·la

RAM DE MARGARIDES I LA MA...

.............. salms de l’Amor

... i la ma rústega i dura

collí el ram de margarides

per oferir-lo al seu cel blau...

Tindrien hores i dies i anys

per preguntar al arcà la màgia...

En la blancor de fulla arrencada

figuraria la concessió de galaneses.

Serien SIS autèntics, desitjats

esperant acompliment...

I com roda retornaria rodant

l’inefable succés d’un dia

en que començava l’oferiment

d’un ram de margarides

sent plenitud d’un goig curullant.

DE REBAIXES.- 8-2-14.- ANTON.- T.E.

LALLAGRIMETA DOLÇA... salms de l'amor... aquarel·la.

LA LLAGRIMETA DOLÇA...

...............salms de l’Amor.

...i la llagrimeta al seus ulls,

avui, no era salabrosa,

havia relliscat fins a la boca

descobrint-li de mel nou rusc....

Complia un afaram d’anys

i no se’n donava compte ell.

Tot igual dins la marmita

bullint el bròquil i l’arròs...

Res al tast li era diferent

i quan al plat ho escudellava

el fum li descobria... : Tot calent !!

I seguiria la frugal menjuca

com sent infant que juga a la cluca

en mig dels companys de concert.

DE REBAIXES.- 7-2-14 .- ANTON.- T.E.  

PAPALLONA I MA OBERTA... salms de l'amor...aquarel·la,

PAPALLONA I MA OBERTA...

.........................salms de l’Amor

 ...li va dir la papallona a la ma :

Baixaré al teu TU

per que abracis el meu JO...

Aleshores, TU seràs el meu JO,

JO seré el teu TU...

Qui podrà entendre-ho

si tothom prioritza el seu JO

I que li fa el teu TU ?

A la vora

Les tasses per beure eren iguales

I feien dring besant-se.  

....................

Gràcies  a tots per les vostres paraules d’alè

Per seguir escrivint i pintant...als mes 83 anys.

T... i Anton.

DE REBAIXES .- 6 – 2 – 14.

DOS COPES, QUATRE SABATES.... salms de l'amor.... aquarel·la

DOS COPES, QUATRE SABATES...

................ salms de l’Amor.

...i en qualsevol taula al aire lliure

poden quedar abandonades i soles

dos copes on dits i llavis i il·lusions

havien fet parla i gust i anhel

en conlloga...

Les quatre sabates marxaren

a lloc on la tela tapa i destapa

i els dits i llavis calents juguen...

Abans,les copes es trobaren acompanyant-se

en la prestatgeria llustrosa i freda...

De passeig sortiren a veure lluminàries

i fruir de llavis encisats en contactes

i paraules insistents, càlides,incisives.

Ara, les copes altre cop assolint nova soledat

es distraurien fent sonar el dring

del seu  concert sonoritzant bombolles

que esclaten...

Mentre, allà on els vels transparenten,

les sabates farien drang acompanyant

acompliment de desig enjoiant-se...

DE REBAIXES 14.- 2-2- 14.- ANTON – T.E..

MAI SERÉ CEC... salms de l'amor... aquarel·la.

MAI SERÉ CEC...

....................salms de l’Amor

...i el vidrieral obre braçada

al vent suau  que besa cortinatge

apareixent el raig blanc de lluna...

I és que cada jorn, de matinada,

esboterna en mi teva claror.

Flors al àtic que es desclouen

quan la lluna ja s’adorm...

Aleshores, el respir calm

s’omple de tu per seguir

donant pressa al instant.

En la claror del fet

trobo la resposta

del florir de petons...

Ajocant-se  la dama de la nit,

enlluernat em deixen

els primers esclats de groc

que m’han de fer viure....

Mai serè cec per veure’t...

DE REBAIXES 14.- 1-2-14.- ANTON- T.E.

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la

NÙVOL...

................. salms de l’Amor.

... i aparegué la nuvolada

i buidà cos i esperit fins desaparèixer...

A ell, les llàgrimes del núvols

li sobtava ser-ne dolces.

El seu plor encongit en sospirs

es barrejava en la neta pluja

que espigolava en el barret

per fer canaleres de teulat

amb remor ensopit brollant al terra...

Calculava que el seu plor sincer

barrejat amb el gotim ceruli

el netejava d’impureses

i, així, seu somni d’esperit

naixia net de taques...

A l’asfalt la gotellada

Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.

CREMACIÓ... salms de l'amor... aquarel·la

CREMACIÓ.

.............. salms de l’Amor

...i sols soc un tronc que crema,

Soca que resisteix l’embit

De les espurnes.

Allotjo la cendra en el racó

Amuntegant-la amb dilecta unció,

Guarnint-la de paraules

Que el vent no escampa

Però el seu so harmonitza l’espai.

Meus actes ja cremats

Em porten tants records !!!

Llibre d’instants,,,

L'IMBÈCIL...BES DEL DINER.... salms de l¡Amor... aquarel·la

L’IMBÈCIL...BES DEL DINER.

(...amb connotacions imperials...)

................... salms de l’Amor.

...i l’imbècil pel carrer camina

amb la suficiència de seva perícia...

Sempre amb vestuari de festa,

xaqueta i barret i sabates netes...

- Caram, he trepitjat la tifa –

Presideix la bossa de la família,

i a les butxaques pistrincs sols per ell...!!!

Cap petó concedirà a mare i fillada

i tots volen els besets i abraçada

que per això es sua i treballa...

Ell, l’imbècil, diu que tot li pertany

i a conta gotes els va injectant

misèria que en tinguin per sobreviure.

Avui, tots s’han fugat... Cobraran

l’esforç del propi treball

i aquell suficient esgotarà l’eixam

i quan bresca falti, l’imbècil al carall.

Es estrany que el diner no vulgui repartir

- Abraçades i petons tots per a mi...

Les punxes del cactus té als dits

i com a imbècil inútil traurà pit?

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.- ANTON .- T.E.

ELSOL I L'OMBRA..... salms de l'Amor... aquarel·la

EL SOL I L’OMBRA...

........................ salms de l’Amor.

...i en la paret balustrada

hi juga el sol a la cluca...

Besa capitells amb cisells brodats

i s’hi encanta, s’hi esmuny, s’acluca

i vol arribar més lluny a paret

que quan quasi la té, s’allunya.

S’apropa tant al quadre religiós

que l’il·lumina, mes no l’abrusa...

El vent vol ajudar-lo, ínclit,

i  allà,davall, de la cornisa

s’amarina amb vidre de finestra

i el raig de llum besa l’ombra relíquia...

I es remou, i es retira, i al bes torna

i l’ombra es sobta de tanta carícia...

Han inventat el joc del contacte

on sol a foscor dóna petons i vida.

Que molts humans no tasten,...

Ai,què  n’és de fal·laç l’avarícia!!!

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.-ANTON.-T.E.

L'ESCARRÀS...salms de l'Amor... aquarel·la

L’ESCARRÀS...

................... salms de l’Amor.

...i  tolits en té peu i cama,

sempre, per tota la vida...

De menuda en rebia a la galta

petons de iaia, mare i padrina

Però, creixé, es feu grandeta

i caigué al pou tota carícia...

Germans en tómbola de casori

compraren dècims d’establia

i amb abraçades i petons marxaren

obrint portal a nova família...

Ella a guardar la iaia vella

o treball que cap profit ansía...

Velleta, avui, amb seva crossa

al raser ressa al sol i a la cadira.

Sempre per ella ha set hivern,

és l’ESCARRÀS de la família.

Treball, coixesa i crossa,

el petó que la dignifica...

Res de bo mai li han dut els reis

sols d’ella, pobreta, en confia.

DE REBAIXES 14.- 6-1-14.- ANTON.- T.E.

PER TOTS PORTEN REGALS... salms de l'Amor... aquarel·la

PER TOTS PORTEN REGALS...

....................... salms de l’Amor.

I la lluna recorria

entre nuvolada, la nit...

Pel carrer amb poca llum

la parella feia camí.

-Donam la ma, així et tinc -.

La lluna blanca rebrilla al carrer...

Ells entrellaçaven mans i dits

Silenci en cabell i ulls i galtes

silenci, avui parlen els dits...

I les galtes toc refreguen

i els llavis oberts han esclafit...

- Oh, quin regal dels Reis,

Els dos tenen ple l’esperit...!!

Lluna aguaita en campanar

i campana canta Àngelus de la nit,

l’òliba oli en llàntia buscant...

Tot segueix igual neguit.

Qui no té avui son regal ?

si els Reis Mags fan camí. 

DE REBAIXES 14.- 5-1-14.-ANTON .-T.E.

ENDAVANT, FILL MEU... salms de l'Amor... aquarel·la

ENDAVANT, FILL MEU...

.........................salms de l’Amor

...i no miris enrere que tot cau...

Fes-te cabana nova de cairats

I canyissos espessos i ben tupits,

Posa teula cuita i corbada

Que quan ventegi i plogui

Aguanti fins rafugada i gel...

Canta i distreu teves hores

Escolta el meu clam que t’esperona

Al crit de : -Endavant, fill meu...

No t’aturis a contar hores ni dies,

Per arribat... no val el temps.

DE REBAIXES 14.- 4-1-14.- ANTON

PLUJA...BES...RECORD...salms de l'Amor.- aquarel·la

PLUJA...BES...RECORD....

..................... salms de l’Amor.

...i plena de petonets de pluja,

gotim suau que acarona,

entrava en el finet fregament...

Comparava el contacte sabut de llavis

que caminaren per ses galtes.

S’apropava a la distància d’un jorn

quan el contacte  s’hi delitava,

i,ja, avui, el record de bes continuat,

era tocament sensible, i ara, relliscant

les gotes portaven la mel fluida

del frec del que un dia en gaudia...

DE REBAIXES 14.-3-1 -14.-ANTON

SERÉ MARE...salms d'amor... aquarel·la

SERÉ MARE...salms d’amor.

...la suavitat de l’instant

brillava dins sa mirada...

Colpia el neguit intern

d’un respir dol ple de calma.

Sense calfreds canviava

seu instant de plenitud

i obrint els braços colrava

la veu amb crit segur

que en llavis harmonitzava...

Avui era dia d’alegria ...!!

En son cos, intens, un crit

que balconada obria

- Seré mare, ja ve el FILL... !!

DE REBAIXES 14.-2-1-14.- ANTON

DE L’IMMARCESIBLE DOLL ...

.........salms de l’Amor.

“…i ELLA obrí  l’escriny

I ELL diposità l’escorball...(peix)

I l’alegria desbordà galtes...

Joliua la joia sorgia del pit...

El goig inundava les ànimes.

Com rusc d’abellam actiu

la paraula es feu bresca

que emmelà  l’harmonia

i els sons apareixien...

-Soc feliç per que estimo,

soc feliç per que m’estima !!!

I en el joier la Pau dormia “.

DE REBAIXES -14.- 1-1-14.- ANTON.

2014.-- BON ESDEVENIR A TOTS.... aquarel·la

BON ESDEVENIR A TOTS.-QUE SEGUEIXI EL RIU PE LA FLORIDA...
QUE AL DESFER L'ÚLTIM PÈTAL TROBEM EL SI...PER A TOTS ELS CRITERIS... QUE ENS ACCEPTEM TAL COM SOM SENSE ENVAIR EL LLOC DE L'ALTRE...Que es compleixin els desitjos... Aprofitem el temps que ja no torna...No el malmetem en futileses... Caminem amb profit cap a la Pau vertadera... Que no se'ns rebel·li la Salut i acompleixi objectius de bondat...Que l'Amor no ens traeixi i no el traïm... Tresquem per la Llibertat pura per tothom... Que caigui la prepotència en el pou de la seva negació absoluta... Que el Diner no sigui l'amo de tot i qui el tingui el sàpiga fer fluir per les Mans de tots... Que compassió i pobresa no calguin mentar-les... I mil desitjos més que no cal enumerar, treball, constància, humor, valor, ajuda, solidaritat, companyia, amistat, concòrdia.. Per TOTHOM i també per mi i per als meus...Que al fi del any puguem tornar aquí amb un superlatiu i abraçar-nos com a germans en la nova era que ens espera. ...2014 ... T...i Anton.

DINS LA CLEPSA... aquarel·LA

5.- 18 – 5 – 11

Dins la clepsa hi ronda el record...

Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits

i no es nega a bregar incessant, luxuriós

arrossegant tots els criteris sense recança.

Dins la clepsa hi ronda el record...

Desert immens de sorra groga ensonyada

volant al vent o quieta cremant pell

encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...

Dins la clepsa hi ronda el record...

Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,

ventijol suau o tramuntana freda, gelada,

que sotmet de cap a peus ales d’ocell.

QUAN LA TRISTESA.... aquarel·la

17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti,
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tibi el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el dolor neix i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

I...obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.

COMMEMORANT EL TEU DIA...

Commemorant  el teu DIA

en que iniciaves teu nou camí,

no em pregunto: Noia, on vas ?

Veig el nostre temps que de lluny

porta les paraules de nostre lema...

Constituirem i construirem Pau i Amor...

Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre dir...

Somni que contra esculls realitzàvem

i omplíem eixes estrelles, amb Treball,

Constància, Solidaritat,Voluntat

 Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.

Aferrats a la torxa vencíem les pors,

els dubtes, les contrarietats...

Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?

Com nuvolet que apareix i s’esborra,

que retorna en claror i fosca,

que obre horitzó  i senyala dia i nit,

que em portes companyia...

ETS AQUÍ,

on viu nostre lema etern, infinit.

DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON

M'HAS IL·LUMINAT AL CAPVESPRE...aquarel·la

M'has il·luminat al capvespre/ quan la claror escasseja/ o lluna de la nit /has fet gegants dels arbres/ que a les espones em miraven/ com guardes que vetllen la nit / Era fosc el sender on el gos/ transitava ensumant fulles i peuades i pedres/i fins un mig ganyol escarransit / enllotava en matoll que bellugava/ com si en son parlar que no entenc/ volgués constar son esperit/ He caminat oh lluna de la nit / i em colraves de llum meu esperit...Anton