69 -- LA FLOR ENVANIDA...

Haikú del dia

13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
em posà en el forat.

La flor n'era envanida per els reflexes del sol. -Sense tu en aquest estatge no hi hauria bellesa -.
Aribà la papallona i li preguntà la flor. - Veritat que soc preciosa ?

-Caram, caram, ets un somni deliciós -.

aun escarabat que rondava per aquelles rodalies, va pensar, - No tindreu pas aquest goig

de ser-ne més boniques que jo soc.

Amb ses pinces de tallar les aplicà al tall de la flor i comença

a rossegar fins rodejar tot el tronc, i la flor, la més preciosa, es doblegà

com si fos un vimet. Quan volguer la flor enlairar-se per preguntar

al mirall del cel, caigué rodona, trencada al damunt del escarabató.

- Et pensaves ser la joia, ser-ne la joia del bosc...?

Acabaràs la teva vida pansida pel mateix sol.

-----------------

Això ens passa en la vida, ens pensem ser els millors i qualsevol estropici

que ens ve, mirant-nos de gairó i ens desfà la nostra vida

i acabem les il·lusions.

-----------------------------

56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?

68 -- CONTE DE L'ESPARVER I EL RAÏM.

Haikú del dia

14.-Quan el vent
vol atrapar la pluja
a terra la rebat.

Contes conten que prop d'una font hi havia un parral que l'amo amb esmer cuidava.

Al anar a beure aigua els moixonets tots s'admiraven de l'ombriu que projectava

per a tots, i en les hores del sol alt, quan la suor arriba als cosos anaven al sopluig de

la tenue llum i admiraven el parral com un be molt preuat.

Els raïms que penjaven com braguers de cabra, plens d'aliment, anaven colorejant.

Tots els ocells els respectaven, tot formava una unitat, un cos dins la bellesa del lloc.

Un dia un esparver que anava darrera d'un moixonet ferit va peuar en aquell paratge.

Trobà l'aigua, trobà l'ombriu i en el descans, no havent caçat la bestiola que arremetia,

es fixa en el penjoll ple de grans.

Li semblaren ulls d'un ocell més gran que ell que se'l miraven, tant lluents eren.

Saltà en una revolada i allotjan-se en el sarment, llençà el bec contra el quixotesc ull

que se li oferia mirant-lo.

La pell esdernada deixà la molla al descobert com carn tendra i l'esparver

amb picades contra els imaginats ulls, destroçà el raïm en un

tres i no res.

El lloc d'encant que teniem, l'ocellot prepotent, ens l'ha deixat com un desert.

Per refer l'encanteri, no n'hi ha prou en destruir l'esparver,

també el parral ha perperit i la font no serà la mateixa.

El mal record habitarà en aquell lloc, i qui serà valent de tornar-hi

ha trobar pau.i alegria,

el goig de l'ombriu, i la joia de parral i font?

A53.- Per tapar les ferides del ferro, filferro o adients, la cinta aïllant fa la feina i és útil com esparadrap en el tracte humà. PER LES FERIDES DELS DINER, INJECTAR DINER I TAPAR I SUTURAR.

A54.- No surtis al balcó que el vent bufa i t’emboirarà el cabell, et ressecarà els llavis i alguna brossa pot acollir-se a la nineta i et quedes embullat, ressec de veu i sense veure-hi.

A55.- Han caminat a palpentes a primera hora del matí. La llum no hi era, el sol dormia i la lluna a esmorzar havia anat. Pujava els escalons de l’ombra com esperit que hi veu amb les mans tocant paret, per que, en previsió, no volia que el nas podia connectar amb el terra i fes de ma o de peu.

67 -- COM EL FLASCÓ DE PERFUM.

Haikú del dia.

12.- Restaràs quieta

com ocell que vola.
Aire que no es mou.

Si obrin el flascó aparegués eixa vida....!!

I tenim tants de flaclons per obrir per que es projectin a l'univers... !!

Quina dolçor la vista del mar i el cel i els sol i el barcatge

tot ple de perfum que ens alegra.

Suau el perfum, aquí no es perd en la immensitat insondable.

És amb nosaltres.

Obrim el perfum de les nostres virtuts que vencin i superin els vicis,

i deixin constància amb l'abraçada de pares, germans, amics, companys...

Obrim ja el perfum per sempre.

----------------

-------------------------------------

A50.- Obrir un flascó de perfum és donar-li mort a termini fixe.

A51.- La botella sempre és plena sigui de líquid, gasós, o ...sòlid.

A52.- Abans d’acabar de formular la pregunta, n’hi han que ja t’exigeixen la resposta. En l’àmbit sensorial no era conscient de l’esquelet de la inquirència, com s’ho feia per desgranar el seu discurs? Un embull de sis i nos que no aclarien res del preguntat en consonància en la resposta. I tot quedava en nous interrogants de veu que amb singlot de so arribaven a l’orella del inquisidor.
Però resposta clara, ni una, no podia contestar a tot i al mateix temps. Per què tenim tanta pressa ?

66 --COM EL CONILL, O RATERA O ESCOPETA.

Haikú del dia.

11.- Clos el llavi
la parla és muda

inundada de petons

Per dins la teranyina del bosc i matoll anem com conills en vers la ratera

que sabem que hi és, i la escopeta del caçador furtiu que es prepara

per fer blanc i obtenir la caça.

Sembla que la humanitat hauria de ser concient dels seus defectes que els tracta

com si fossin virtuts.

Encara que no ens matin, ni degollin llençant nostra sang roja, si que

tenim la ratera i escopeta apuntant.

Si no és ratera de Crisis - evitable al temps -,

és la escopeta de Guerra - evitable si som conscients -.

Vivim immersos en la por, i apropant-nos al pànic.

Haurà de venir un altre profeta a avisar-nos, concienciar-nos,

i a nosaltres, tots els dèbils ,a protegir-nos ?

Per que TOT FALLA,

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

65 -- LES IL·LUSIONS...

Haikú del dia

10.- Suau, suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Pervindre de justícia

La il·lusió, la fantasia d'una nit ja ha desaparegut. La llum del dia és presenta

amb sa crua realitat. Tots els estris parats,

falta el moure, el neguit, els sentiments, la mùsica,

el soroll, el crit, la companyia, el got a la ma i la carìcia a la galta...

Ha desaparegut el viure el moment, el remoure emocions ,

el sentir el contacte i l'alè, la paraula amable,

el trepitg de talons de sabates de noia adolescent, el frec de la roba,...

Ara tot ja dorm, fins que torni a despertar a les passions

a les excuses del contacte... A la VIDA.

--------------

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

64 -- LA BELLESA DE LA NATURA

Haikú del dia

9.- Obre les parpelles
finestres de casa teva.
Portals a l’infinit.

La bellesa de la natura és tal que la imaginació pot fruir de totes les avantatges

per establir-se. En aquesta vista, qui no imagina els pits d'unes deeses

ajagudes i complagudes amb el vel del bromall .

La figuració en la ment pot recrear-se.

------------------------

A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

63 --L'ENTESSA DEL BON FI.

Haikú del dia.

8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.

En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.

Tenen la pau confiada, no dubten.

Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits

fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,

l'entessa del bon fi.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

62 -CINC DITS DEL DÉUS

Haikú del dia

7.- Quan no ploris
podré dir-te
de que son les llàgrimes

El misteri que hi havia al lloc es que els déus gaudien de la seva felicitat.

Res els importunava ni el feia falta.

Fins el silenci s'hi apropava i callava el so i el rumosòs batre d'onatge contra el pedruscall s'establia quiet, silent com dit suau acaronant la seda.

L'aigua feta mirall s'aquietava i el reflexe de bromall i lluna eren marenga

sobresortint com onatge vingut del més enllà.

El mirall cobrava la vida que els déus esmerçaven al lloc.

Era el dintell per on la vida que arribava

clamava la immensitat de son poder.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.

HO DEIA LA TORTUGA...

Haiku del dia

6.- Tot s’esmuny
diu el vent
per la tarda.

A la graveta o al pedruscallet els deia la tortuga : Soc vella, però mai m'havia trobat tant envoltada de pedretes. No sabeu que dificulteu el meu andar. Quan paso pel damunt vostre, jo no voldria fer-vos mal i us esfonseu davall meves potes i em toca la panxa a terra i no avanço. Qui carall us ha posat aquí per fer-me la punyeta !!! No tinc res contra vosaltres, però no em fàciliteu el camí.

Desprès a casa la mare, que encara tinc mare, em castigarà a caminar per damunt vostre per que he fet tard. Podríeu apartar-vos?

- Mira, filla, nosaltres estem quietetes aquí, ets tu que ens mous al voler xafar-nos el crostò

amb el teu pes feixuc i carrincló. Tu no hi has de passar per damunt nostre.

No és el teu camí.

Tot és falta d'educació i ganes de fer mal als altres....

Ja veieu. no saben que fer per entendre's. Les dos tenen raó?

I és que per molta experiència que tinguis, en qualsevol acte el contrincant també compta i té els seus drets, visió de les coses, els seus projectes....

Cada situació té la seva solució si es posen d'acord. D'acord.

-----------------

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu i segons tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros...
Fent-nos parar la ma de l’almoina, per solventar la CRISIS. Quan passin contes, a lo millor ens els tornen a demanar dient que s'han equivocat que no era que ens havien de donar, donar, si no que nosaltres els hi havìem de donar. Errors de boques imformatiztades que no saben que som persones, no robots. Ja ho sentirem a dir.

FRUITERA VARIADA, TRIEU .

Haiku del dia

5.- Bombolles aire i tel d’aigua
en la terra verge i crua
exploten bombes.

Un menjar saludable i presentat en la fruitera per que poguem triar. N'hi ha un bon reguitzer.

Fruita carnosa i més volàtil, sucosa.

Diuen que ens convé menjar-ne, porta una sèrie de requisits necessaris pel cos.

Encara que sigui amb el magí podem amb les mans

agafar-ne i saborejar. No sé quina triaria.

El vemell groc del prèssec, el violeta negrós del raïm,

la caixa de sorpreses de les figues amb el verd esbanqueit per fora i el vermell granulós

per dins que fan les delìcies de molts paladars...

Amb la tria podem fer el tast i gaudir d'un element profitós.

No us feia falta el meu consell,

però no és mai per demés veure un agrupament ben disposat

per fer-nos entrar en el paradís de la delectació.

Que us fagi bon profit.... Què bo !!!!!

-----------------

A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla, que és el segon estadi de préstecs...