dijous, 8 de febrer del 2018

EN EL MEU 87 ANIVERSARI ... fotos


EN EL MEU 87 ANIVERSARI 
Generalitzant. Menut com un esquitx em posaren al casal del viure. Entrar i pujar escalons.. (6-2-31)Vaig nàixer en monarquia,aleshores llet, plats d’arròs de poll i sopes de timó.( 14-4-31) Sols canviar els primers plats i em tocà república...algun ouet, tortet, i algun plat de crema(18-7-36) Una guerra on fonolls i ruda i baldofes em salvaren de l’escrofulosi... (1-4-39)Aquell fet em posa dins una dictadura on quaranta anys em mana obeir i no pensar massa i si vols menjar conill, para ratera i si et troben a confessar-te... Costa passar tant de temps, però som animals de costums(78) Desprès una democràcia, on es pot menjar de tots, fins perdiganes i ara... deixarem que passi el temps per veure com això acaba i si el pastis de crema o xocolata o cabell d’àngel ens el posem a boca... Per be de tots voldria Pau i Amor que prou coses ja he vist i espero calma... que ni a mi ni a ningú en somnis els preguntin què vols ser.... delinqüent o imbècil.

Als meus anys ja cansen promeses, enganys i tot el que comporta omplir el ventre i el cap. En el meu dia desitjo el millor per a tots... anton.



En somnis he vist:
- Vols ser delinqüent 
O imbècil ...!!
Enjullat en la premissa
he quedat mut,
a punt de caure al pou
de les misèries de la vida.
He reflexionat...
El delinqüent és un imbècil
que lluita per escapar de si mateix
dintre de la seva carn...
I l’imbècil es criminalitza
a ell mateix, però ho sap ell ?

BARROTS DE FERRO... aquarel·la


10.- 12-1-18
Barrots de ferro se’n disposen
a fer reixa, atzucac irreductible...
Imposen els presagis que demostren,
alteren la calma i la carn empresonen.
Calla fred el ferro que no sap què estima
si el ser fidel al foc que l’emmotlla,
o al gel que el prem fent-lo invencible.
I entre el somni de ser reverenciat
en la forma que al viure seu tributa
assumeix l’escàndol de ferir insurrecte
l’estima o rebuig de la mirada justa.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-12-1-18

dimecres, 7 de febrer del 2018

MARGES DE PEDRA SECA... acrílic



29.- 26-1-18

Tota seva vida havia tocat pedra.
La manejava com nadó a mans de mare.
Coneixia els pedrots i el reble menudalla.
Els seus marges eren obres d’art...
Ni la pressió de la terra i el sobrepuig de l’aigua
esbandien aquell gegant que roc a roc
des del solament fent bassa pujava repenjat
com prevenint l’empenta probable o possible...
Es sentia recolzat amb els pedrots falcats
no fos que rellisquessin, besant-se un a l’altre.
Pujaven com escalinata antiga per tocar el cel
i arribaven dalt somniant planúria darrere
i que l’arbriu creixés en la tovor que guardava,
Excels, aguantava els costers amb sa dolcesa...
Aquella paret veia al amo satisfet pujant graons
que deixava a la cara per salvar l’altura.
Què satisfet ! Tota la vida fent gegants indestructibles.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-1-18

LA FOGUERA... fotos




FANTASIA DE LA FOGUERA...!!!

LA FOGUERA, senyora de la festa,
que en l’arcà del temps naixia en la terra,
alegra encara carn i esperit que viuen ara
unint-se a companyia que neguits agermana.
En el túnel del temps circula la primera encesa,
en l’antigor del lluny hi viu l’estrèpit del record.
Qui sap quina parella consolà seus salts voltant-la,
qui sap quin primer petó i abraçada s’hi culivava
donant-se la joia de paraula d’un t’estimo fervent
Així entrava en glòria el primer carxau o cabana
en els anals de comptabilitzar persones
que n’anomenaren FOC... Quin poder la FOGUERA !!
Era i deu ser el trofeu que per sempre va ser-ne i és sentiment...
La parella que descobria l’excels coratge de la fogata
posava a vora brasa i flam la topina de baldofes i colitxos,
de torts i merles pelats, grapat d’olives i mollam de pa
Això ompliria pap per aguantar la nit que proveïa
un contacte dolç de caliu de ball abans d’acaronar el jaç.
Prebenda excelsa el guardó que tenim, reina del foc, FOGUERA.
Si un dia el carxau en fou cabana es transformà en mas
i al augmentar-ne els focs es convertí en digna casa
i ja hi posà nom a poble com Torre del Foc,millor del Oli
i fins d’Aburçalà, fins que el poder conqueridor
li marcava pertinença, anomenant-la com ara, del Espanyol
Fem-ne sempre l’honor i la conserva de la joia immensa nostra.
Recordant la primera FOGUERA primigènia d’una parella
que establiren seva festa al finir la recollida de seus oliverars.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 17-1-18








dimarts, 16 de gener del 2018

LLETRES... boli ràpit


Tancat dins la carpeta dels somnis
espeteguen milers de lletres volent sortida.
La paperassa juga amb l’esperança
dins el gruix de mots que esperen volar.
Plenet de paraules lligades amb cordill
vull lliurar-les de la presó imposada
i que volin pel terme a seu arbitri.
Que es besin i s’abrasin amb demesia,
que es diguin seves inquietuds i neguits,
que portin arreu benaurances i beneplàcit,
que es manifestin il·lusions, joia i goig,
que es lliurin de penes sofertes o per sofrir,
que s’esplaïn i quan es cansin de fer el be
retornin al lloc on varen ser guardades

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-1-18.

dilluns, 15 de gener del 2018

LES MANS... aquarel·la


No cal que t’esveris quan la mànega
no arriba a tapar quasi fins palmell.
Tot és circumstancial si es mira pausat.
No calen guants quan les butxaques son buides
i poden encabir-se els dits bellugant
per que el fred no arribi fins ungles.
Quin coratge les mans que s’apropien
de lloc no disposat per a elles...!!!
Les crearen pel treball, per l’entesa
d’acaronament, per l’ajut a altre,
per firmar convenis, per saludar...
Però quan el fred arriba i s’engalta
no pensa en complir seus deures
i busca lloc calent on situar-se
Ha de cuidar, però el subjecte, possible rossolada
on a cul o nas no els vingui premi
per que les mans i braços son anses de calder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-10- 1-18 

diumenge, 14 de gener del 2018

EL SOL ES PON... aquarel·la


El sol es pon en la serralada
Com si caigués en un esbalç
d’on costarà el retorn....
Fet il·lusori. Collí una canya del riu
i mataria la serp que de llums de colors
es produïa entre núvols i serralada...
Quin espectacle més al·lucinant
veure la mort del dia.
Entollat en el lloc els grocs i vermells
es transmutaven en morats
fins que les clarors s’encongien
reverenciant un fondre’s calmós.
Allí teníem la senyora nit... !!
Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18

dimecres, 27 de desembre del 2017

N'ESTAVA TIP I FART DE TANT SOROLL...


N’estava tip i fart de tant de soroll.
Com agulles se li clavaven paraules
que portaven l’insult fet metàfora...
Volia la tranquil·litat del silenci,
de la quietud que corprèn,
del amorós ventijol que acarona
i explica seva estima concreta.
N’estava tip i fart de tant soroll...
No portava la benaurança
el crit agre culpant al no culpable...
La llosa de moli volia esbocinar
un futur millor en profit assegurat
i cors i caps estaven tips de sofriment...
Clamaven als seus déus en exili...
Clamaven la dignitat per sempre més !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 25-12-17.

divendres, 1 de desembre del 2017

NO TOTS AL LLEGIR... aquarel·la


No tots al llegir entenem el mateix,
ni els nostres ulls veuen
el mateix panorama...
L’estat emocional, la imposició interna,
tot quan ens rodeja ens implica,
els coneixements sobre el medi
afavoreix al nostre llegir o veure
comparant-lo a qui ens imita.
La paraula i ses accepcions,
la mirada i perspectiva i color...
Un gramull de situacions
que ens lliguen i deslliguen
i sent la mateixa frase o paisatge
no ho captem exactament igual.
Potser per això hi ha diverses opinions?

DE REBAIXES 17.- ANTON,.T.E.- 21-11-17.

dijous, 30 de novembre del 2017

TÉ UN VOLCÀ DINS SEU QUE NO PARA... aquarel·la

Te un volcà dins seu que no para
de fer-lo remugar del desori.
Arreu veu que li imposen criteris
Que ell ja té analitzats i rebutjats...
S’ha assegut al seti, tronc on seien els besavis
prop d’aquella alzina indestructible.
S’ha tancat el seu somriure per convertir-se en plor?
No, medita sobre les incongruències de la pensa.
El volen omplir per vista i orelles
de recapte de la topina que atipa als crèduls.
El volen fer escolà i fins sicari de idees
que els grans sacerdots prediquen
com a novetats necessàries avui, on vivim.
Li esperen robar el seu raciocini
i que entri en l’adopció de nous criteris...
Van fins...!!  Massa experiències té en seva sàrria
que s’ha fet vella de tant esmolar-se
en argelagues en seu caminal irreductible
i ara premen el llimó que sols rebutja seu estomac.
El seu gos li ha fet un guec com dient no et capfiquis:
la llebre que t’ofereixen no és per teva escopeta...
També el gat se li ha fregat pels pantalons
pensant segurament en la molla sucada
que sempre li ofereix per callar el neguit.
S’ha aixecat del seti i ha mirat la nuvolada...
L’amic que  circulava li ha dit amb sorna:
- Ja pots anar al hort que avui no plourà...
Si sabes l’amic en que estava capficat... !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-11-17.