ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?

Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.

I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.

Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell

i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?

Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.

Soca milenària i encara no en tens prou?

Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?

----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.

El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.

El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.

Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.

Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció

i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.

S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...

On residia la veritat del negoci : en el rumor.

----------------------

135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

DINER I AIGUA COM CONFIANÇA I AMISTAT...

Un pitxell pot ser com una guardiola,per entrar-hi o per extreure un broc gran i el rajoli.

Quan un esbrocalla i no te conscìència del que fa pot quedar-se sense el lìquid prematurment.

Si té la font lluny, pasarà set si la suada és impresionant.

El rajolí pot refrescar suficientment i resguardar de malgastament.

Guardar-se de buidar-lo és la premisa.

El reservori pot ser suficient si actuem amb ma mestra.

El diner i l'aigua, son com la confiança i la amistat.

Poden entrar a dojo pel broc gran i restringir la sortida pel rajoli.

Pot ser un sistema favorable.

132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

EL VESTIT DE BODA, DE QUE ENS SERVEIX ?

-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda.

Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer

i farem la boda tal com vulguin els contrayents.

L'aixovar el teniu segur.

No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.

La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .

Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,

que el pare ELS passa amb cançons.

--------------

Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic

s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés

i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.

Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,

van en busca de la pastura per sobreviure.

S'han cansat de promeses que no arriben.

De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,

han decidit separar-se i anar a la seva veritat,

per que la realitat ara ja la coneixen.

Sense dot no hi ha boda possible.

Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?

---------------

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.

131.- Si un sabés mirar sense veure...

TOTA SA VIDA. GUIAR PAONS POT SER POESIA.

M'ho deia la pava : - Aquesta és la meva poesia. Guiar el meus fillets

per la vida. Ritme de temps, rima d'estima.

No deixar-los ni un moment, no equivoquin camí

i s'esgarrin. És el meu deure.

La pàgina que junt amb ells escric.

Sense ella que faria?

No tindria el poema que ara em mana

i em fa feliç.

I vosaltres...?

Sou felissos amb els fills en la vida ?

126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.

P A ... amb P de PAU i A d' AMOR

La primera paraula que devia sonar a l'univers deuria ser PA.

Qui la va panviar?

I la Humanitat no sap trobar-la.

Busquem-la. Deu estar entre nosaltres.

Ens falta humilitat per acotxar-nos ?

--

Per que no tot el mon té el PA ? Sí, el PA.

P de PAU i A d'AMOR.

Que facin fleques de PA que en falten moltes, sobretot en la ment

dels que disposen que per cobrar-se el seu pa hi posen pistoles.
-----------------------

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.

Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.

No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.

Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.

Ens ho haguèssim pensat aleshores...!

Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...

Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN

Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.

Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.

---------------------------------

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

LA MAGNITUD DE L'AIGUA

La plenitud , la magnitud de l'aigua...!!!

Quanta n'hi ha de bona que no aprofita i corre i marxa com esperit

follet que quan es desmarxa és incontrolable.

Aquí pot semblar boja per la immensitat,

però la Natura la té a ses mans amb llongues segures per que no es desboqui.

Nosaltres som, sempre, els humans que la maltractem i com animal que que es torna guit,

no estalvia cossa quan se'l cansa.

---------------------------

116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents dels bancs corren i no s'aturen. L'aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

Els adinerats es recreen amb aquestes barquetes.

Jo gaudeixo amb la guitarra i el closcó de nou fet barca

Qui gasta més si que ho se...

Ara, qui en pot gaudir més del instant, sentir-se més lliure ...?

Si pensem en l'inefable diner... Clar, ...

--------------------------------------
117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat...? NO!! no vull soldats a casa meva... Bé, potser un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

EL TEMPS DE LA POMA

Als polítics els aniria bé un curset de iniciació i posta en pràctica d'horaris.

Aquests sempre tenen el temps preparat. Son servirors d'ell. Shan posat d'acord.

Que al nou d'agost ens hem de reunir, doncs, sense faltar-hi i

a l'hora, prima o a la engreixada,

maitines o a completas.

El que es deia abans, a toc de campana i amb voluntat i a fer-ho, que les hores pasen

i és fa tard i res de xarretes que distreuen ,ni gotets de suc de meló granitzat

que és molt bo pel cos, però per l'ànima...

i hem de donar compte del que fem.

Ara sempre tenen temps i fan tard.

Per culpa del rellotge?

Que seus veu el llautó.

Per que la serp va ...mossegar la poma,

- qui dieuu que la va mossegar? -

i ara tots voleu la poma i la poma de qui és?

De la pomera.

Regueu-la que li dona bo.

------------------------------------------------------

113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.

L'HIMEN... L'HIMNE ?- Cotorra - N A D A L...!!!!!!!

I la nùvia del locutor era prop d'ell, parlant amb una amiga i confesant-li amb reverència les excelències de la parla del seu amor.

En el precís moment de la relliscada del interfecte, va aparèixer per art d'encantament

un objecte de color vermell i es col·locà en lloc adient salvant

la veu en to salvatge que podia sortir de la boca angelical

de la preciosa fembre.

Hi han casualitats al mon, veritat?

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne...

No tocava aquell Himne... Carallet!!!

Li deien el COTORRA. No parava de parlar per no dir res.

És que savía el que és deia?

Però ell sempre venrre llengua. Bla, bla,bla.

108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.

--------------

Renoi, renoi, aquest noi,

Medalla d'or que no ho aconsegueix el que ho vol

Primer tenista del mon segons els barems...consultats.

Premi Princep d'Astùries...!!!

Plou al terreny assaonat
Que ho conservi i que li duri.
109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això

que ho havia dit de faula...

Era de E. R. C.

que tothom sap que vol dir.

Estem Renovant Casa

-------------

EL GALL PINTOR...

Fins el gall s'atreveix a pintar i embrutarà la tela.

Jo que farè, garabateixaré el paper blanc

per que se'm quiexi de la meva desmesura?

Hauré de pensar que escric i quin valor pot tenir per els altres . VERITAT?

Tothom sap escriure o garabatejar?

El gall es diverteix, hi ho trobem normal.

Jo faré el mateix, qui sap si aprenc a escriure

i algú em fa pujar l'amor propi alabant-me.

Jo li dic al gall. - Que bé que ho fas, continua, continua...

--------------------------

99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

RECORDA'M BOTELLA...

Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?

Deu ser molt preuat,

potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.

Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?

Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes

- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -

i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.

Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!

Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.

No sé si ens contestarà.

A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,

potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.

Vagi per elles.

Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...

----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

------------------

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....

Però no sempre és aixì.

La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?

No hem estat educats per tenir-los lligats curts.

Som imperfectes en tantes coses....!!!

-----------------------------------

87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

VOLEM COPA DE SANG ROJA...

A la copa hi allotgen la sang roja que podria ser rosada o incolora.

És la botella del contigut la que té la culpa de l'allotjament?

O és la ma amagada que mana conduir el líquit colorat

o no al recipient de les nostres vides?

Ens fan Veure i Beure la copa que volen.

Qui és el valent que selecciona el que ens convé?

Sang roja de la potencia, valentia, S E R...!!!...?

sang rosada de la comoditat ?

Sang incolora que s'adapta a tot ?

Hem posat sang roja de valentia de SER.

Que provin de canviar-la...

------------------------

83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge en lloc de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant i beure aigua...

CLOURE EL BITLLET DE LA VIDA...

Escriurem l'esborrany del nostre destí serenament...?

Volem que succeixi el que dins el sobre cloem ?

Desitjar per tots la Pau que no tenim ?

Sacrificar l'Amor encara que ens traeixi ?

Buscar la Llibertat de la paloma feta carta

per que no trobi tempestes ni entrebancs ?

Podríem ser un doll de felicitat.

Tant costa renuncia a foteses

com el Diner,

el Poder,

les prepotències,

els egoïsmes,

les imposicions,

les prerrogatives ?

---------------------
75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

SE LI REGALIMAVEN ELS ULLS...

Li semblava que disposava de les mil meravelles.

Cel,muntanya, aigua, arbriu...

Es sentia transportat a la felicitat.

Quin lloc havia triat per pensar !!

----------------------------
felicitat71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

SIGUEM LA MA QUE CUIDA...

Si toquem i toquem la sindria pot anar-se'n al terra i obrir-se esbadocant-se.
------------------------------------------
68.- Una manera de perdre el temps és no perdonar sigui com sigui. Així les hores passen i tot continua igual... Per això la maldat s’engreixa?

69.- Quans n’hi ha que posen oli a la paraula, mentre altres amb el porronet de vinagre a la ma ho agreixen. Per què?

70.- L’acariciaren tant i ho tomava, li agradava, fins que li escaldaren les galtes, aleshores, ja no li semblaven tant dolces les fineses de la ma acariciant..

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

El mar i el cel volen guanyar a tots. Però l'impuls interior

de la terra fa que subsisteixi ella entre les altres dos matèries.

Vol ser el gran complement. Que farien cel i mar solets?

Ara és la bellesa entre els tres.

Qui guanya?

Si un faltés existirien els altres?

Una trinitat en un tot.

----------------

62.- Uns prefereixen anar a guanyar, jo anar a ser. El primer gavella pertinences que poden ser d’altres, en canvi la distribució ens hauria de fer iguals. Anar a ser, crec que és collir el que ens pertany i que amb esforç ho hem d’assolir.

63,- Que la veritat és la de cadascú i tothom vol la seva de veritat, és consubstancial. En la reflexió ens concedeixen solament les sobres i renuncien a la nostra veritat? És possible. Quan dos enfrontats cadascun accepta sols la seva veritat es promou un conflicte, que pot arribar a conseqüències insospitades, per que les veritats com les persones volen ser-hi, han de ser-hi i més si han de demostrar que la seva veritat, és única, vertadera, incombustible..., i quantes coses més.

64.- Tots fem política, la nostra, encara que ho neguem. Som nosaltres que ens plantem a l’escenari i allí actuem. Uns volen fer d’actors, altres imitar, altres es queden en l’intent. Crec que si tots esmercéssim el nostre JO a la comunitat sense perruques postisses, ni nassos de pallasso, la gent ens creuria, ens veuria autèntics.

IGNORÀNCIA...!!!

Ignorar és com locomotora que no du vagons.

Ignorar pot ser una barrera que privant -nos de veure

la realitat, pot dur-nos la felicitat.

----------------------------------

50.- Ser ignorant i saber-ho reconeixent-ho, és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.



51.- Que la voluntarietat de hom no poden negar-la? Tampoc d’intel·ligència, però el que vol ser ignorant no li parlem de saviesa.

52.- Els imperis de la ment també s’enderroquen amb la ignorància.

53.- A la envidia ( castellà, enveja cat.) o endívia ( semblant a l’ensiam) hi prospera en les dos el color verd.

54.- Quan un treballa poc se li endarrereix i demora la feina.

55.- No és un luxe l’idioma és una necessitat definitiva de cap,cor i ventre.

La sort com el gerro o com els gots de vidre,

pot, el seu contingut, ser aire - volàtil -,

o flors, per exemple -líquits, sólids - ...

L'aire és transparent, no el veiem,

però hi és...

Les flors, les veiem,les gaudim, les tenim,

les olorem

La sort... El gran dubte.

Aire..., flors...

Una flor de la vida : LA SORT

----------------

47.- La sort, com la constància i la voluntat i d’altres no pots deixar-la que vagi sola. S’ha de lligar curta, prémer el màxim, posar dentoles estretes i buscar, rascar, no parar de fer-la actuar. ..I, sobre tot si vols el premi de la Loto o d’altres, comprar bitllets per que si no et passarà per davant i a Diós muy buenas que deia aquell sant.

48.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.

49.- A la persona, sigui qui sigui, se l’hauria de jutjar per el que ha FET. Voler ser per el que JO FARÉ, sembla estar en un desconcert més que en la realitat. Vivim de FETS, no de suposicions que es poden assolir o no. Però donats a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, no per que sàpiguen que quant veuen i tenen davant, ben fet o mal fet ens correspon..